Ecologia de comunitats d´invertebrats aquàtics de la Península Ibèrica, amb especial rellevància als Ostracoda

L’ecologia dels invertebrats d’aigues continentals pot abordar-se mitjancant distints enfocaments. En aquesta tesi, que presenta dos parts diferenciades, incidim inicialment en el paper que juga la interrelacio de comunitats planctoniques i bentoniques amb el medi, que en comunitats somes (com moltes de les estudiades) es troben habitualment mesclades a la columna d’aigua. En un primer treball es va estudiar com varien estacionalment les comunitats d’invertebrats aquatics de dos llacunes de muntanya properes (4,5 km) amb climatologia similar pero distint hidroperiode (Llacuna de Bezas, semi-permanent i Llacuna de Rubiales, una bassa temporal, ambdues a Terol). A Bezas s’observa un canvi en la composicio del zooplancton, dominada en un primer moment per rotifers, i on despres de la reduccio del volum dominaven copepodes i cladocers bentonics. A la llacuna de Rubiales la successio ecologica es evident al llarg dels distints mostreigs, on s’hi veu un increment d’especies bentoniques quan s’hi produeix un canvi a la terbolesa i un augment de la cobertura de macrofits. Un segon treball es focalitza en l’analisi de la metacomunitat d’invertebrats aquatics a la comarca del Baix Maestrat, area que presenta un marcat gradient ambiental i una elevada heterogeneitat de masses d’aigua. Les metacomunitats estudiades mostren una dominancia dels efectes de ninxol (adaptacions a l’ambient) en tots els grups. Per contra, s’hi troba una absencia d’efectes espacials (constriccions dispersives) als grups dels copepodes, rotifers i hemipters; que tanmateix si afecten, encara que amb menor intensitat, a la resta de grups. A la segona part de la tesi, a la qual ens centrem als Ostracoda, abordarem primerament la presencia d’aquest grup en rius d’alta qualitat ecologica. Es van mostrejar 90 punts distribuits arreu de la Peninsula Iberica, i a aquesta major escala geografica detectarem una significativa influencia espacial sobre l’organitzacio de la metacomunitat constituida per les 41 especies trobades; nogensmenys els efectes ambientals no eren negligibles, en particular els efectes de la quimica de l’aigua i la temperatura. Continuant estudiant els Ostracoda, pero en masses d’aigua amb un fort component antropic, varem analitzar la distribucio d’especies d’aquest grup a un conjunt d’embassaments gestionats per la Confederacio Hidrografica del Xuquer. L’estructura de les comunitats conformades per les 22 especies trobades es diferencien significativament de les dels rius de la mateixa xarxa hidrografica. En particular, destaca la presencia d’especies exotiques als embassaments (Fabaeformiscandona subacuta, Candonocypris novaezelandiae), els quals rarament apareixen als ambients lotics de la xarxa. Per ultim, decidirem investigar en detall la distribucio d’una de les especies exotiques trobades en mostreigs previs: F. subacuta. Amb la presa de mostres de la probable localitat d’origen (Japo) i la consulta de bibliografia i de mostres d’altres col·leccions d’arreu del mon, es va poder aclarir la sinonimia amb Fabaeformiscandona japonica i assignar cites dubtoses, algunes de les quals corresponien erroniament a F. holzkampfi. A mes, en base a les nostres dades poguerem concloure que aquesta es una especie que, tot i no trobar-se en altes densitats, prefereix ambients antropitzats i tolera les pertorbacions ecologiques.