Comunicació i gestió pública del turisme: una transversalitat necessària

La comunicacio ha d’anar mes enlla de la simple transferencia d’informacio per constituir un fonament per a la cooperacio continua entre diversos grups i, en el cas que ens ocupa, entre diverses administracions. Els grups, com es sabut, formen un sistema social dotat de recursos, que desenvolupa unes tasques orientades a un fi que es desitjat per a tots els individus que formen el grup. En referencia a les administracions publiques, els recursos hi son evidents i els fins s’orienten als interessos de tota la comunitat, per sobre dels individuals, i tenen la seva genesi en un conjunt d’idees, creences, valors i normatives que condicionen les formes d’intercanvi social i tot allo que es considera d’interes public. Tractarem, en aquesta aportacio, les accions de comunicacio que l’administracio publica del turisme realitza per a la transferencia d’informacio, difusio, divulgacio i promocio de les destinacions de la demarcacio corresponent i dels productes oferts, amb la finalitat ultima de millorar la qualitat de vida i el grau de benestar dels ciutadans. La gestio del turisme es veu sotmesa a la mateixa jerarquia de les administracions governamentals, seguint estatges sobreposats en el territori que, a manera de capes, farceixen les destinacions i dilueixen les accions de comunicacio que corren el perill que el turista percebi massa distorsionades, ja sigui per exces, o be per defecte. En general, sembla tot inventat en materia d’actuacions de comunicacio de la destinacio, ates que sovint els gestors publics dissenyen plans semblants, organitzen accions promocionals similars, editen material gairebe duplicat, regalen objectes semblants... amb la diferencia evident de l’abast territorial dels seus objectius comunicatius. Amb tot, la transversalitat del turisme clama una gestio tambe mes transversal de l’administracio sectorial, referida no tan sols a la seva implicacio amb altres sectors de l’economia i, per tant, amb altres arees administratives, sino especialment a la permeabilitat necessaria entre els diversos nivells de l’administracio, de tal manera que les accions de comunicacio es puguin dissenyar conjuntament des de l’escala estatal fins a l’escala local.