Característiques morfològiques del triatleta segons el sexe

El triatlo combina 3 modalitats esportives de resistencia i requereix unes caracteristiques fisiques per optimitzar el rendiment de cada segment. L’objectiu fou determinar el perfil morfologic del triatleta. S’analitzaren retrospectivament 153 protocols que incloien: pes, talla, perimetres, diametres, longituds i plecs cutanis. Es dividiren les mostres, masculina i femenina, en senior i junior, i les senior en primer i segon nivell competitiu. El somatotip fou ectomesomorfic, tret del de les dones junior, que fou central. Els senior tingueren un percentatge greixos menor (Whiters, 1987) que els junior (homes 7,4 vs 8,5; dones 13,9 vs 16,8), i les dones de nivell 1 respecte al 2 (11,8 vs 16,2). La massa muscular (Lee, 2000) fou major en senior respecte als junior, en homes en quilos (32,1 vs 30,9) i en dones en percentatge (42,8 vs 41); les dones de nivell 1 respecte al 2 (44,2 vs 41,2). Les arees musculars transversals (Heysmfield, 1982) foren majors en homes senior en brac i cuixa respecte als junior, i dones senior de nivell 1 major en la cuixa en relacio al 2. Els indexs se situaren en rang mitja, i els homes senior tingueren un index braquial major que els junior. Els homes no assoleixen el desenvolupament musculoesqueletic del tren superior fins a l’etapa senior, mentre que les dones l’assoleixen a l’etapa junior. El nivell de rendiment de les dones senior ve marcat per l’edat i uns nivells de greix mes baixos. Cal que els triatletes tinguin un pes amb baix percentatge de greix i un component musculoesqueletic de rang mitja.