La disponibilitat de l’aigua al sòl com a eina per a l’adaptació de la viticultura al canvi climàtic

A la regio mediterrania s’espera que l’agricultura es vegi fortament impactada pels augments de temperatura i les sequeres que es preveuen com a consequencia del canvi climatic (CC) generat pels gasos amb efecte d’hivernacle (GEH). Ambdos fets incideixen directament en el cicle del cultiu, les seves demandes hidriques i en els seus rendiments. Es fan necessaries decisions estrategiques d’ampli abast d’adaptacio i de mitigacio del CC, dirigides a millorar la gestio de l’aigua. En aquest estudi s’han estimat les necessitats hidriques netes (NHN) fins a final de segle en dos escenaris de CC per al parcel·lari de vinya de l’empresa Juve & Camps a l’Alt Penedes. Els resultats de les projeccions futures de la temperatura i la precipitacio segons els models estudiats mostren que el tipus de sol i, especialment, la seva capacitat de retencio d’aigua disponible per a les plantes poden ser determinants en el futur per a poder satisfer, o no, de manera optima, les necessitats hidriques de la vinya a l’Alt Penedes. En general, els valors mitjans anuals d’NHN es veuran incrementats al llarg de tot el segle i sobretot a partir de mitjan segle, juntament amb un augment de la variabilitat interanual; tot plegat indica que la viticultura de seca es troba i es trobara davant problemes importants associats al CC, com ara la sequera. El repte agronomic mes important sera fer front a la incertesa, la qual cosa nomes es pot fer des de la tecnificacio del seca per a poder arribar a coneixer les condicions edafoclimatiques en les quals creix i es desenvolupa la vinya.