Utilitat de la tonometria arterial perifèrica per a l’avaluació del risc cardiovascular

• Contribucions i coneixements nous que aporta la tesi: Els treballs en que es basa la tesi doctoral demostren que la tonometria arterial periferica es una eina util per detectar el risc cardiovascular, que s'associa a marcadors de disfuncio endotel•lial, a lesio morfologica i rigidesa arterials i, que amb actituds terapeutiques com els canvis d'estil de vida es pot assolir millores en la reactivitat hiperemica digital. Aquestes troballes poden ajudar a estratificar millor el risc cardiovascular dels pacients. • Metodologia emprada i conclusions mes rellevants: Els estudis que es presenten es basen en 816 pacients d'ambdos sexes i d'edat adulta, sense evidencia de malaltia cardiovascular, reclutats de la consulta externa de la Unitat de Medicina Vascular i Metabolisme de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus, amb risc cardiovascular estimat segons les taules de Framingham com risc moderat. Tal i com es descriu en cadascun dels treballs, a aquestes persones se'ls va efectuar una visita medica, el consell sobre canvis terapeutics d'estil de vida, diverses analisi sanguinies i l’estudi d’arteriosclerosi subclinica consistent en ecografia carotidia i l’avaluacio de la reactivitat i rigidesa arterial per tonometria periferica digital. Els resultats mes rellevants demostren que la reactivitat arterial d'arteries de petita mida es relaciona de forma positiva amb els nivells de colesterol HDL i de forma negativa amb el tabaquisme, el perimetre abdominal i la trigliceridemia. La rigidesa arterial central, mesurada segons l'index d'augment, fou un dels principals determinants del gruix intima-mitja carotidi, juntament amb el colesterol LDL i la pressio arterial sistolica. En un treball prospectiu a 1 any, en 150 voluntaris d'aquests 816, es va examinar l'efecte dels canvis terapeutics dels canvis d'estil de vida sobre la reactivitat arterial periferica, observant que aquells pacients amb un major compliment presentaven millora en la funcio endotel•lial i una menor progressio del gruix intima-mitja carotidi. En un altre dels estudis presentats, l'index d'augment mesurat a 125 pacients afectes d’hipercolesterolemia familiar va associar-se directament amb el gruix intima-mitja carotidi i els nivells d'Apo B100 a serum. Per tal de relacionar els resultats d’aquestes tecniques amb marcadors bioquimics de risc cardiovascular es van analitzar marcadors de funcio endotel•lial. Els nivells alts de selectina-E, sVCAM i de la relacio oxLDL/LDL van associar-se a una menor reactivitat hiperemica arterial en un subgrup de 407 pacients. La FABP4, analitzada en 257 pacients, va associar-se a una pitjor funcio endotel•lial en aquells amb diabetes mellitus tipus 2.