Disseny i construcció d’una màquina de perspectiva com a recurs per la millora de la docència del dibuix a la matèria de Tecnologies de 1r d'ESO

Aquest treball de fi de master se centra en el disseny d’un recurs didactic objectual, anomenat maquina de perspectiva, com a facilitador de la docencia i l’aprenentatge dels continguts de dibuix de la materia de Tecnologies de primer d’ESO. Un cop definit, es preten que, mitjancant la seva construccio i us, els alumnes puguin vehicular, i realitzar de manera solvent, la seva produccio grafica bidimensional i tridimensional. Despres d’una primera analisi, el document recull un conjunt de febleses tradicionalment associades a l’ensenyament i aprenentatge d’aquesta part de la materia per, seguidament, destriar-ne les mes importants, a partir de la seva comparacio amb dades obtingudes de l’observacio i testimoni d’un grup de primer d’ESO, despres d’haver treballat els continguts abans referits. Els resultats d’aquesta primera fase apunten que les dificultats que tenen la majoria dels alumnes observats estan vinculades a la manca del grau d’abstraccio necessari per assolir aspectes clau del dibuix tecnic, especialment aquells pels que, seguint metodologies docents forca habituals, no s’utilitza cap referencia objectual. Addicionalment, la visio detallada d’aquestes febleses permet establir una serie de necessitats que defineixen els requeriments que la solucio proposada ha de satisfer. D’aquesta manera, s’endega la segona fase a partir de la cerca de solucions existents de provada solvencia que cobreixin aquestes necessitats i que siguin combinables amb un objecte clau i de llarga tradicio historica en l’ambit del dibuix: la maquina de dibuixar o de perspectiva anomenada “Vel d’Alberti”. La solucio proposada recull les caracteristiques d’aquest instrument que, juntament amb d’altres aspectes, permet, a alumnes i docents, construir-lo facilment a traves de processos guiats, obtenint un recurs molt util per treballar els sistemes de representacio grafica conic, diedric i axonometric que, de fet, son el llenguatge propi de l’analisi visual, disseny i materialitzacio de la realitat, ja sigui en forma d’objectes o d’escenaris. Quant a l’us de l’objecte, aquest treball inclou, als seus annexos i junt amb d’altra documentacio complementaria, activitats que permeten l’esmentada construccio del recurs i la practica dels sistemes de representacio abans indicats per part dels alumnes. Com a conclusions, mes enlla de problematiques fora de l’abast d’aquest treball, es ressalten la importancia de l’observacio de dificultats a peu d’aula, la seva analisi i la font inesgotable d’inspiracio i de legitimacio que suposa la historia de la Tecnologia a l’hora de plantejar solucions eficaces, malgrat que la limitacio temporal d’aquest treball no hagi permes la seva implantacio a l’aula.