Policia predictiva: utopia o distopia? Sobre les actituds cap a l’ús d’algorismes de big data per a l’aplicació de la llei

La utilitzacio d’eines d’IA de tipus predictiu per a millorar la presa de decisions amb relacio a la prevencio i recerca de la delinquencia es una realitat. La seva implantacio esta tenint lloc gairebe abans que entenguem del tot el seu funcionament, mentre prenem rellevants decisions legals respecte a aspectes que poden determinar el progres de la tecnologia i molt abans que puguem predir tot el seu impacte. Aquest treball aborda les actituds amb les quals ha estat rebuda aquesta revolucio tecnologica aplicada a la justicia criminal centrant-se en particular en el seu us policial. Despres d’una primera part en que es descriuen molt sumariament les tecniques i tecnologies que conformen la predictive policing, en la part principal del treball s’analitzen les actituds amb les quals ha estat rebuda. Aquestes van des de l’optimisme dels que defensen la seva implantacio immediata com una manera de millorar l’objectivitat i l’eficacia policial, fins al pessimisme dels que veuen en el seu us l’aprofundiment en una distopia de control i vigilancia estatal, dos extrems aparents que es corresponen amb la transicio de l’optimisme al pessimisme tecnologic del segle xx. L’article conclou amb la defensa d’una visio realista, critica i informada de l’us d’aquests algorismes predictius. Una visio que, d’una banda, accepta que no hi ha tecnologies neutres, pero no cau en el fatalisme ni en la tecnofobia; i, d’altra banda, situa l’esser huma i la legitima funcio policial al centre de l’equacio algoritmica alhora que redefineix els seus objectius a partir de l’evidencia cientifica aplicada a cada tecnologia individual.