Emisiones de gases de efecto invernadero y protección del carbono orgánico del suelo en secanos Mediterráneos: efectos del laboreo y de la estrategia de fertilización

L’objectiu principal d’aquest estudi fou la quantificacio de l’efecte de diferents tipus de conreu del sol i tipus i dosis de fertilitzacio nitrogenada sobre l’emissio de gasos d’efecte hivernacle (CH4, CO2 i N2O) del sol a l’atmosfera i l’agregacio del sol com a mecanisme de proteccio del carboni organic en agroecosistemes de seca semiarid Mediterranis. Per tal d’assolir aquest objectiu es varen plantejar cinc camps experimentals on s’hi comparaven sistemes de conreu (sembra directa i conreu intensiu) i tipus (minerals i organics) i dosis de fertilitzants nitrogenats, localitzats al centre i l’est de la vall de l’Ebre. A Agramunt (Lleida, establert l’any 1996) i Senes de Alcubierre (Huesca, establert l’any 2010) s’hi van quantificar les emissions de CO2, CH4 i N2O al llarg de dos i tres anys, respectivament, els estocs de C i N organics del sol i el rendiment de collita i es va calcular l’emissio d’equivalents de CO2 per kg de gra produit. Alhora, a Agramunt es va determinar la proporcio de macroagregats i microagregats estables a l’aigua i la concentracio de C d’ambdos aixi com la d’altres fraccions del sol. D’altra banda, en un altre experiment a Agramunt es va establir una cronosequencia de sembra directa de cinc fases amb 0, 1, 4, 11 i 20 anys, en les que es va determinar la distribucio d’agregats estables a l’aigua i tamisats en sec i la seva concentracio de C organic. A St. Marti Sesgueioles (Barcelona, establert l’any 2007) s’hi van comparar dosis creixents de fertilitzant mineral en un maneig del sol en sembra directa. A Conill (Barcelona, establert l’any 2008) es va estudiar l’aplicacio de puri porci a dos dosis de N, gallinassa i un tractament control tambe sota sembra directa. En ambdos experiments es va realitzar un seguiment de la dinamica temporal de l’agregacio del sol, la proteccio del carboni en els agregats i el carboni de la biomassa microbiana durant dos campanyes de cultiu. Finalment, es va realitzar una incubacio de macroagregats per a observar l’impacte del tipus de conreu i del tipus de fertilitzacio (mineral i organica amb puri porci) sobre la produccio de CH4, CO2 i N2O. En general, els sistemes de conreu i el maneig de la fertilitzacio nitrogenada van afectar les emissions de gasos d’efecte hivernacle del sol a l’atmosfera i, en el cas del conreu, l’estabilitzacio fisica del carboni organic del sol. Aixi, per als sistemes de conreu, en l’experiment de curt termini, sota sembra directa es van generar unes majors emissions de N2O i CO2 i una menor oxidacio del CH4 que en conreu intensiu. No obstant, al comparar-los a llarg termini, ambdos sistemes de conreu van presentar la mateixa emissio de N2O i la oxidacio del CH4 va ser major en sembra directa, fets que tambe es van observar a l’incubar els macroagregats. Alhora, a l’augmentar el nombre d’anys sota sembra directa, el sol va presentar una major proporcio de macroagregats estables i una major formacio de microagregats d’elevada concentracio de C. Pel que fa a l’impacte de la fertilitzacio nitrogenada sobre l’emissio de gasos d’efecte hivernacle, l’aplicacio de dosis creixents de N tan organic com mineral va provocar un augment de la emissio de N2O del sol. En canvi, per a una mateixa dosi, aquests dos tipus de fertilitzant van emetre una quantitat de N2O similar. D’altra banda, la fertilitzacio nitrogenada mineral no va millorar la proteccio del C en els agregats del sol mentre que la organica nomes va promoure un lleu increment en l’estabilitat d’aquests. Als secans semiarids Mediterranis, la combinacio de l’us de la sembra directa i la fertilitzacio amb dosis mitjanes de puri porci es una estrategia de maneig optima ja que minimitza les emissions de gases d’efecte hivernacle i mante la productivitat del cultiu. Alhora, ambdues practiques milloren l’estabilitat dels agregats, maximitzant la quantitat de carboni organic segrestat i millorant l’estat estructural del sol.