Joan Ponç: Aproximació crítica al seu imaginari pictòric

L'aproximacio critica a l'imaginari de Joan Ponc (1927-1984) s'ha realitzat des de dues premisses basiques: l'interes intrinsec de les seves creacions i la possibilitat d'aprofundir en el coneixement d'un context artistic marcat per la fi de la segona guerra mundial i els estralls de la guerra civil. La peculiaritat del llenguatge plastic i el posicionament estetic d?aquest creador s'han estudiat a partir de tres tipus de materials: la historiografia artistica, l'autobiografia de l'artista i la seva obra. L?analisi que s?ha portat a terme ha permes inserir-lo en un entorn artistic dominat per l'arrelament d?un art refractari a la innovacio i entre la minoria que des de finals de la decada de 1940 sentia un interes renovat per les avantguardes internacionals. La filiacio amb l'art avancat, pero, es va esvair quan va prendre forca l'informalisme i Ponc va optar per seguir un sistema de treball que el distanciava d'aquest isme. La seva fidelitat a la pintura a l'oli i al dibuix va condicionar les interpretacions posteriors de la seva obra i va comportar que fos llegida com a extemporania. El relat construit per la critica es va enriquir amb l?autobiografia de l?artista publicada per primera vegada el 1965. Una narracio del jo on Ponc va articular en paral·lel un discurs sobre el seu periple vital i artistic, i va detallar els seus referents artistics: El Greco, Ramon Rogent, Joan Miro i Paul Cezanne. A partir del dialeg i la comparacio entre aquests relats i les seves obres s'assoleix una millor comprensio dels seus mecanismes creatius i es defineixen les peculiaritats del seu llenguatge plastic. La seva obra posa de manifest el seu afany de transcendir el mon de les aparences i de portar a terme una experimentacio formal que no posi en risc la pintura. Un cami creatiu on progressivament la geometria agafa un protagonisme mes gran i conflueix amb un imaginari que s'alimenta de tradicions ancestrals. La unio d'elements aparentment contradictoris, la racionalitat de la geometria i la fantasia, esdevenen claus per conduir-nos a un concepte que defineix el seu art amb tota la seva complexitat sense desdibuixar-lo: el grotesc.