Es Dolç (Colònia de Sant Jordi, ses Salines, Mallorca). Cavitat litoral amb influències hipogèniques

catalaesum S’han fet exploracions i estudis per part del Grup Nord de Mallorca al llarg dels anys 2011, 2012 i 2013 que han suposat 90 dies d’immersions. La cavitat, de direccio general SW-NE, compta amb tres esfondraments naturals que permeten accedir al sistema, que posseeix un recorregut de 4.100 m, amb un desnivell que supera els 36 m i una fondaria maxima de 27 m. La distancia lineal, si se segueix la cova, entre l’entrada mes propera a la mar i la part interior mes allunyada es de 1.444 m. Practicament tota la cova, llevat les entrades, es subaquatica. La troballa i documentacio de la cavitat suposa donar a coneixer l’existencia d’una important formacio endocarstica als materials del Quaternari i del Plioce. La cova es pot considerar, com una megaforma constituida per un sistema de cavitats de planta ramiforme, es a dir, una planta divagant a on els plans d’estratificacio i les sales d’esfondrament han assolit un paper important en el desenvolupament d’algunes zones de la cavitat. La formacio de la cova ha estat una combinacio dels factors genetics hipogenics, freatics litorals i amb fortes influencies del drenatge de les aigues subterranies cap a la mar. La cavitat consta de dos nivells molt diferenciats: per una part, galeries hipogeniques ascendents que constitueixen les zones mes fondes de la cavitat, i que s’inicien dins dels materials del Plioce i, per altra banda, les galeries horitzontals i d’aspecte freatic, excavades a les eolianites del Quaternari. Els estudis morfometrics denoten una disposicio consistent en un conjunt de galeries de dimensions relativament amples (>4 m), desenvolupades a unes fondaries bastant constants entre -6 i -12 m. Els passatges de major profunditat estan prou ben representats (gairebe un 25% de la cova discorre entre -14 i -26 m) en relacio amb l’existencia de conductes ascendents lligats a l’alimentacio profunda del sistema de drenatge. L’absencia de morfologies secundaries o de precipitacio es, llevat de poques excepcions, un dels trets mes distintius de la cavitat, ja que son molt pocs els indrets on hi son presents. Els materials propis de la dinamica sedimentaria de la cavitat consisteixen en nivells arenosos fins, amb grans carbonatats probablement procedents de la desagregacio i rentat mecanic de les eolianites de les parets. Els nivells molt llimosos de color vermellos que, a part de minerals de les argiles, incorporen elevades quantitats de quars, correspondrien a elements procedents de la infiltracio superficial. Destaquen diposits obscurs amb presencia d’importants quantitats de ferro i especialment manganes que pot arribar a valors del 40%. Els centenars de metres mes propers a la mar son frequentats per especies marines de vertebrats i invertebrats que presenten elevada tolerancia a les aigues mes dolces. El descobriment mes sorprenent i interessant a nivell faunistic ha estat la troballa de nombrosos especimens del crustaci misidaci Burrimysis palmeri que nomes es coneixia fins ara de la cova des Burri, cavitat de l’illa de Cabrera. S’ha recuperat dins la cavitat una amfora del tipus MGS V, tambe denominada grecoitalica arcaica de la variant LWa. La cronologia d’aquest tipus de produccions oscil•laria entre finals del segle IV i inicis del III aC. L’abocament de les aigues residuals, provinents de la depuradora de la Colonia de Sant Jordi, suposa la contaminacio de les aigues subterranies i alhora la destruccio progressiva d’una cavitat excepcional, que drena cap a la mar, amb uns valors patrimonials naturals geologics i biologics de primer ordre. EnglishExploration and scientific research have been done by Grup Nord de Mallorca during the years 2011, 2012 and 2013 representing a total of 90 days of dives. The cave, with a general SW-NE trend, shows three collapse structures that give way to the entrance of the system. With a total length of 4100 m, and 36 m of maximum difference in height, attain a maximum depth of 27 m bsl. The maximum distance measured, along the cave course, between the entrance nearest the sea to the farthest inner part of the cave is 1444 m. Practically all the cave, apart from the entrances, develops underwater. The finding of this cave and the subsequent documentation of its characteristics disclose the existence of a very important endokarst system carved in Pliocene and Quaternary deposits. The cave can be considered as a megaform constituted by a ramiform system of passages, with a mixed hypogenic and littoral phreatic genesis highly influenced by the groundwater drainage to the sea. The cave system show two clearly differentiated tiers: ascending hypogenic passages that constitute the deepest areas of the cave starting in the Pliocene materials, and the horizontal phreatic galleries formed within the Pleistocene aeolianites. Morphometric data indicate that passages show relatively wide dimensions (>4 m) being developed at rather constant depths comprised between -6 and -12 m bsl. The deepest passages are quantitatively well represented (near 25% of the cave is located between -14 and -26 m) owing to the existence of the ascending galleries linked to the basal recharge of the system. An almost absence of speleothems is one of the most distinctive characteristics of the cavity; they have only a scattered presence. The materials related to the sedimentary dynamics in the cave are represented by thin sandy levels composed by carbonate grains probably detached from the aeolianite walls. Silty reddish levels, formed by abundant quartz grains, apart from clay minerals, reveal a clear process of infiltration from the soil. It is especially important the presence of abundant dark Fe and Mn-rich sediments attaining values near 40%. The passages that are closer to the sea are colonized by vertebrate and invertebrate marine species showing a high degree of tolerance to freshwaters. The more surprising fact has been the discovery of a great number of Burrimysis palmeri a misidacean crustacean only known till now from Cova del Burri, a coastal cave from the island of Cabrera. An archaic Greco italic variant LWa amphora (MGS V) has been recovered into the cavity. Its chronology must be placed between the end of the IV century to the early III century b.C. Wastewater discharge from the Colonia de Sant Jordi treatment plant implies the groundwater contamination as well as the progressive destruction of an exceptional cave, that can be considered as a first order phenomenon by their biologic and geologic natural heritage values.