Procedència i evolució dels sistemes sedimentaris de la conca de Jaca (conca d'avantpaís Sudpirinenca) : Interacció entre diverses àrees font en un context tectònic actiu.

La caracteritzacio de l'evolucio dels sistemes sedimentaris en conques d'avantpais contribueix a desxifrar la historia tectonica i erosiva de les seves arees font. Els diposits clastics de l'Eoce fins al Mioce de la conca Sudpirinenca constitueixen un exemple natural magnific per investigar els canvis en els paleoambients, en les arees font i en la composicio dels sediments durant l'evolucio de la conca. Aquesta tesi presenta un estudi integrat sobre la procedencia dels sistemes sedimentaris de la conca de Jaca, basat en l'analisi petrografic de gresos, el comptatge modal de conglomerats i l'analisi geocronologic d'U-Pb dels zircons detritics. Aquesta metodologia s'aplica concretament en els diposits que representen els ultims estadis de sedimentacio turbiditica durant el Lutecia (Grup Hecho), i la seva evolucio als sistemes deltaics que culminen amb la continentalitzacio de la conca, durant l'Oligoce (Formacio Campodarbe). Aquest canvi en els ambients sedimentaris va acompanyat d'una major reorganitzacio en les xarxes de drenatge, la qual es objecte d'estudi en aquest treball. S'estableix un sistema principal de drenatge axial durant la sedimentacio del Grup Hecho procedent d'arees font situades a l'est i localitzades en els Pirineus centrals. En canvi, els ultims diposits turbiditics, corresponents al canal del Rapitan (Bartonia) son interpretats com els primers indicis de creacio d'una area font situada al nord, provocada per l'activitat de l'encavalcament de Lakora/Eaux-Chaudes. El posterior reemplacament de la sedimentacio turbiditica per ambients deltaics i continentals (Formacions Belsue-Atares, Sabinanigo i Campodarbe) es caracteritza per la interaccio dels sistemes de drenatge axial, procedents dels Pirineus centrals, i els sistemes de drenatge transversal, procedents de noves arees font situades al nord, creades per l'activitat de l'encavalcament de Gavarnie. Aquestes noves arees font estan formades pels materials mesozoics i paleozoics de la Zona Nord Pirinenca i pels diposits turbiditics anteriors, els quals son reciclats en el ventalls al·luvials de la conca. Fruit de l'activitat tectonica emergent al nord de la conca, durant l'Oligoce els sistemes de drenatge transversal s'acaben imposant als de drenatge axial, i evolucionen, sobretot de nord a sud, i d'est a oest, guanyant espai en la conca d'acord amb el sentit d'avancament de les estructures, provocant el desplacament del sistema de drenatge axial cap a posicions mes occidentals. Finalment, s'estableix un ultim estadi de rebliment de la conca de Jaca a finals de l'Oligoce i Mioce inferior, representat pels diposits al·luvials del ventall de San Juan de la Pena (Formacio Bernues), els quals coexisteixen amb els ventalls de Luna i Huesca, situats a la conca de l'Ebre, registrant el reciclatge de la conca Sudpirinenca. Amb tot, en aquesta tesi es fa palesa la necessitat d'integrar diferents tecniques d'analisi de la procedencia, per tal de desxifrar senyals ambigues, que dificulten la caracteritzacio de l'evolucio dels sistemes sedimentaris, sobretot en contextos tectonics actius, on coexisteixen diverses arees Font que evolucionen rapidament en el temps.