Desenvolupament, normalització i validació de la versió estàndard de la segona versió del Test Barcelona

La necessitat d'un replantejament del Programa Integrat d'Exploracio Neuropsicologica-Test Barcelona (PIEN-TB) justifica la creacio d'una segona versio que s'enmarqui en una aproximacio d'exploracio modular en etapes. La present Tesi Doctoral te com a objectius principals desenvolupar, normalitzar i validar la versio estandard de la segona versio del Test Barcelona (PIEN-TB II) i aportar per tant, un instrument d'exploracio neuropsicologica fiable, valid i amb una adequada capacitat per diferenciar entre envelliment normal i diversos graus de deteriorament cognitiu. La Tesi esta constituida per tres parts: el proces de desenvolupament de la prova, l'estudi normatiu, i l'estudi de validacio. El proces de desenvolupament es va portar a terme realitzant una revisio de les tecniques d'exploracio actuals i una critica rigorosa de la versio vigent del test, per a obtenir finalment una versio formada per quaranta-set subtests per avaluar orientacio, llenguatge, lectura i escriptura, memoria, atencio-concentracio, funcions executives, praxi i gnosi. Per portar a terme l'estudi normatiu, es va administrar la prova a 249 subjectes sans d'entre 20 i 86 anys, estratificats en set grups d'edat i escolaritat. Presentem les mitjanes, desviacions estandard i taules de percentils de les cinquanta-cinc variables de la prova i el proces de construccio de la puntuacio normalitzada (PN). Varem portar a terme l'estudi de validacio comparant el rendiment de tres grups de pacients amb deteriorament cognitiu lleu, demencia tipus Alzheimer en fase inicial i malaltia de Parkinson sense demencia amb un grup de subjectes sans. Presentem el perfil cognitiu obtingut de cada un dels grups de pacients, aixi com les diferencies mes importants pel que fa al rendiment en els subtests. Presentem un punt de tall de 84 en la PN per discriminar amb un alt valor predictiu entre subjecte control i demencia tipus Alzheimer. Pel que fa a la fiabilitat test-retest, varem obtenir un quocient de correlacio intraclasse (QCI) de 0.79 de la PN. Respecte a la fiabilitat interavaluadors, vam obtenir un QCI global de la PN de 0.99 entre dotze avaluadors i presentem a mes, el grau d'acord entre els diferents avaluadors i els diferents subtests. Finalment, per aportar dades sobre la validesa convergent, discriminant i concurrent de la prova, varem realitzar estudis correlacionals de les variables del test amb proves de cribratge cognitiu, la versio abreviada del PIEN-TB i diverses proves neuropsicologiques d'us habitual en la practica clinica. Com a conclusions, considerem que la versio estandard del PIEN-TB II constitueix un instrument d'exploracio neuropsicologica que inclou proves per avaluar un ampli ventall de funcions cognitives d'una manera fiable, valida i amb una adequada capacitat per discriminar entre l'estat cognitiu de subjectes sans i el de pacients amb malaltia d'Alzheimer.