Estudi de la variabilitat biològica en el posttrasplantament renal

El motiu d'aquesta tesi ha estat trobar indicadors analitics capacos de senyalar canvis significatius en l'estat de salut dels pacients transplantats renals, abans de qualsevol manifestacio clinica. En el seguiment de pacients es sol·liciten repetidament proves analitiques al llarg del temps, essent molt important determinar la diferencia minima entre resultats consecutius, d'una mateixa magnitud biologica, que expressen un canvi significatiu. Aquest es el anomenat «valor de referencia d'un canvi». L'aplicacio clinica que d'aquest valor es deriva es clau per a prendre decisions correctes, per la qual cosa s'ha de tenir en compte l'opinio del metge a l'hora d'establir el valor de referencia d'un canvi per a cada situacio clinica concreta. Esta demostrat que el valor de referencia d'un canvi depen de la variabilitat biologica intraindividual, el valor de la qual esta publicat per un gran nombre de magnituds biologiques en persones sanes. Els pacients transplantats es troben en «un cert estat de salut «, en el qual es important optimitzar el seguiment , perque la deteccio precoc de possibles alteracions funcionals es decisiva per a decidir el tractament mes adient. En aquesta tesi s'han utilitzat les dades obtingudes al aplicar el protocol assistencial de seguiment dels pacients posttrasplantats renals, per establir l'equilibri homeostatic (periode de maxima estabilitat) en aquests pacients. Comenca entre les 2 i 8 setmanes despres del trasplant, depenent del pacient, compren un interval de 8 determinacions i es mante durant una mitjana de 3 mesos. Durant aquest periode s'han estimat els components de variabilitat biologica intra e interindividual, havent-se comprovat que la obtencio de mostres en intervals de temps irregulars no influeix els valors de variabilitat biologica intraindividual obtinguts. Aixi s'ha constatat que el protocol assistencial es apropiat per estimar la variabilitat biologica, la qual cosa fa que aquest model d'estudi pugui ser extrapolat a altres patologies. Els valors de variabilitat biologica intra e interindividual en el posttrasplantament renal son diferents dels obtinguts en persones sanes. Les magnituds amb mes gran individualitat, idonies per a detectar canvis significatius, son creatinina i urats en sang. S'ha calculat el valor de referencia d'un canvi (VRC) per aquestes dues magnituds. Per augmentar el valor predictiu d'un canvi en l'estat de salut, s'han utilitzat valors VRC combinant les dues magnituds, un cop demostrada la independencia entre ambdues durant el periode de maxima estabilitat. La validesa diagnostica dels VRC combinats de creatinina i urats s'ha estimat en un grup de 75 pacients trasplantats renals (57 clinicament estables i 18 amb rebuig agut despres d'un curt periode d'estabilitat clinica), calculant els VRC a diferents intervals de probabilitat. Amb la finalitat d'optimitzar la utilitat clinica dels VRC calculats, s'ha tingut en compte el criteri medic. Per aixo, s'ha desenvolupat una enquesta dirigida als nefrolegs responsables del seguiment del pacient trasplantat renal. Dels resultats obtinguts es dedueix que els VRC de creatinina de 18.1% i d'urats de 19.8% (interval de probabilitat del 85%) presenten la millor combinacio en quant a sensibilitat, especificitat i valor predictiu per a detectar rebuig o complicacions renals. S'ha verificat la utilitat clinica del model definit (VRC combinat de creatinina i urats) en un altre grup de pacients, constatant la deteccio de potencials crisis subcliniques en aquest nou grup. Com a consequencia practica d'aquesta tesi s'ha previst incorporar, en el sistema informatic del laboratori, un algoritme de calcul dels VRC als resultats de creatinina i urats de tots els pacients posttrasplantats renals . Qualsevol resultat que superi els VRC definits, sera especificament assenyalat com a indicatiu de canvi significatiu.