L'avaluació bibliomètrica d'institucions de recerca més enllà de la comunicació científica: el cas d'Embrapa

En les ultimes decades, el sorgiment de les noves tecnologies de la informacio i la comunicacio ha comportat l'ampliacio dels estudis bibliometrics mes enlla dels productes de la comunicacio cientifica (articles, ressenyes, etc.) amb la incorporacio de l'analisi d'altres continguts (pagines web, repositoris de publicacions tecniques, apunts en xarxes socials, etc.), per mitja de l'analitica web i de la bibliometria alternativa. Aquest treball presenta les implicacions d'aquest canvi per a l'Empresa Brasileira de Pesquisa Agropecuaria (Embrapa), que els ultims anys ha passat a tenir en compte, en el seu sistema d'avaluacio del rendiment, el nombre de citacions d'articles cientifics i el nombre de descarregues de publicacions tecniques disponibles en el seu portal d'Internet. Com es pot veure en aquest article, els 42 centres de recerca de la institucio presenten comportaments diferenciats pel que fa al rendiment en la produccio exclusivament cientifica (nombre d'articles cientifics i de citacions) i en la produccio tecnica (descarregues de manuals, butlletins i altres publicacions). L'existencia d'aquestes diferencies esta comportant que l'Embrapa consideri, en el seu sistema d'avaluacio del rendiment, les particularitats dels seus centres de recerca, ja sigui en l'ambit del proces de produccio de coneixement i tecnologia, ja sigui en les formes de comunicacio. A partir d'aquesta experiencia, s'arriba a la conclusio que el desenvolupament d'indicadors bibliometrics adequats per gestionar institucions d'ensenyament i recerca requereix una mirada amplia, que tingui en compte els acords institucionals, els fluxos d'informacio i la influencia reciproca entre ciencia i societat.