El que no diuen els estudis sobre les transicions formatiu-laborals dels joves

En l'ultima decada s'han multiplicat els estudis sobre les transicions formatiu-laborals a consequencia de les cicatrius generades per la desocupacio i la precarietat entre els joves durant la crisi economica. En general s'ha adoptat un enfocament reduccionista per a estudiar les transicions centrat en analitzar-les com un proces lineal i homogeni extensible a tots els joves. Aixo es deu al fet que les fonts de dades disponibles no ens permeten aprofundir i arribar a altres llocs on potser estan transitant aquests joves. La proposta que aqui es presenta parteix d’una diagnosi descriptiva sobre l'estat de la transicions formatiu-laborals a Espanya per a, tot seguit, reflexionar sobre les limitacions que tenen aquests estudis i la necessitat de desenvolupar noves eines analitiques i explorar noves fonts de dades que ens permetin arribar a totes les transicions formatives-laborals que estan realitzant els joves. Aixo ens permetra fer una millor diagnosi de la situacio actual en la qual es troben els joves en les seves diferents biografies personals, familiars i culturals com a base per a proposar politiques d'ocupacio i formatives eficaces que puguin fer front al repte d'un mercat laboral cada vegada mes complex capac d'integrar a tots els joves sense exclusio.