Cambios familiares y nuevas políticas sociales en España y Cataluña: el cuidado de la vida cotidiana a lo largo del ciclo de vida

L’objectiu d’aquest article es presentar las «noves» politiques socials a Espanya per atendre les necessitats de cura en la vida diaria de les persones dependents. L’atencio se centra en la cura com a concepte clau, ja que en la seva realitat de referencia supera el marc familiar, encara que l’inclou (Lewis, 1997 i 2007; Letablier, 2007; Brullet, 2010). El focus, per tant, no son les politiques familiars en relacio amb la infantesa, sino les politiques socials de proximitat de suport a la cura de les persones i a la qualitat de vida des de la primera infantesa fins a les edats adultes. S’intercedeix a favor de la sostenibilitat del benestar en la nostra societat amb l’augment de la coresponsabilitat privada entre homes i dones i de la coresponsabilitat entre institucions privades i publiques. En la primera part, es planteja la deslegitimitzacio de la familia patriarcal moderna en les societats occidentals, i les oportunitats i els reptes socials que genera a inicis del segle XXI. En la segona, es tracta la relacio entre la cura de les persones en la vida quotidiana i el lloc de les families en la provisio de cures en els diferents regims de benestar europeus. La comparacio de la despesa publica en el suport a les families amb fills entre paisos europeus mostra que Espanya i Catalunya se situen al final ranquing. En tercer lloc, es comenten els discursos a favor d’implementar «noves» politiques socials que, encara que mantenen diferencies ideologiques, tracten de respondre al conflicte creixent a Espanya entre l’etica de l’atencio i l’etica del treball remunerat. Es tracta de les anomenades politiques de «conciliacio», politiques de «temps de vida», politiques de «cura». El quart apartat es propositiu. Es presenten set tendencies de canvi familiar, els riscos que suposen, i les possibles politiques de proximitat per a la prevencio del risc i el suport a les xarxes familiars i comunitaries d’atencio. L’article acaba amb els conceptes d’«etica de l’atencio i coresponsabilitat» que haurien d’estar presents i orientar totes les politiques socials i educatives.