La formació del barri de Bonavista

Lluita, conflictivitat, desarrelament i marginacio son quatre deis eixos que defineixen el perfil deis milions d'emigrants que s'amunteguen als barris periferics de les grans ciutats industrials de qualsevol pais d'Europa. Catalunya, com a pais capdavanter de la industrialitzacio espanyola, ha estat sempre un lloc d'arribada de jornalers i camperols de les zones mes deprimides de l'Estat Espanyol. Aquest proces, pero, s'incrementa de forma drastica durant el periode 1955-1975, donant lloc a un fenomen sense precedents per la seva magnitud. El cas de la ciutat de Tarragona i de la seva comarca no son una excepcio dins d'aquest proces. Veiem com, en menys de 15 anys (entre el 1960 i el 1975), es dobla llargament la poblacio tarragonina, tant a nivell local com comarcal. D'aquest increment poblacional, aproximadament un 90% correspon al flux poblacional provinent especialment d'Andalusia, com a resultat de la implantacio d'una potent industria petroquimica i de l'espectacular increment del turisme i del sector de la construccio. El present treball constitueix un estudi de cas. Hem triat el barri de Bonavista com a laboratori on estudiar el conflictiu proces d'insercio social deis immigrats al teixit urba catala. Som molt conscients del perill constant de reificacio de l'objecte d'estudi que representa la possible generalitzacio d'un cas com a «representatiu» d'un proces d'abast molt mes general. En aquest sentit, volem deixar ciar, d'antuvi, que el cas de Bonavista no es «tipic», ni constitueix un model paradigmatic per a l'estudi de la cultura deis ghettos urbans de la Catalunya Contemporania. Ara be, ens serveix com a punt de partenca per a una investigacio de mes llarg abast sobre els mecanismes de la identitat cultural i l'etnicitat, que els autors estan duent a terme amb un equip de l'Institut Catala d'Antropologia.