Entrevista a Vicent Flor: "el blaverisme ha estat un dels factors clau que han donat la majoria social al PP"

Una part de la societat valenciana s’ha mirat sempre el blaverisme com un moviment de «quatre iaios», com un grapat d’analfabets sense ofici ni benefici que agitaven el carrer —fins i tot, amb violencia fisica— i llancaven ous tintats del seu color fetitxe a qui no compartia les seues proclames. Avui en dia, pero, moltes de les tesis blaveres han acabat per imposar-se: la simbologia, l’espanyolisme i, sobretot, l’allunyament que una part important dels valencians senten envers Catalunya. Amb el titol simptomatic de Noves glories a Espanya, Vicent Flor (Valencia, 1971) ha confegit un assaig que s’enfronta a una tasca gairebe impossible: explicar que es el blaverisme i el perque del seu exit social, des d’un punt de vista estrictament academic i sense caure en l’apassionament visceral que aquesta questio suscita sempre entre nosaltres, els valencians. I, mes dificil encara, ho fa com a socioleg reconegut pero tambe com algu que ha viscut —i ha patit— el conflicte en carn propia i des dels dos bandols: des de la seua militancia blavera primerenca, quan va arribar a integrar-se en la branca juvenil d’Unio Valenciana, fins al transit cap al nacionalisme valencia. Cap a eixe valencianisme que l’establishment blaver va estigmatitzar com a «catalanista», encetant un conflicte fratricida i esteril que, a hores d’ara, encara dura.