Dèficit de vitamina d entre la gent gran. Estudi epidemiològic i conseqüències clíniques associades

La tesi titulada “Deficit de vitamina D entre la gent gran. Estudi epidemiologic i consequencies cliniques associades”, es presenta estructurada en tres articles originals dins la mateixa linea, realitzats en una mostra representativa de la poblacio ambulatoria major de 64 anys de la nostra area. En el primer s’analitza el llindar de 25[OH]D serica a partir del qual es produeixen la majoria dels increments dels valors de parathormona (PTH), donat el consens en que l’estat optim es el que mante la PTH en intervals de normalitat, per evitar un hiperparatiroidisme secundari que contribueix a la fragilitat de l’os i al risc de fractures. El 95% de les elevacions de la PTH es van observar per concentracions de 25[OH]D < 25ng/ml. Considerant aquest punt de tall es va estimar la prevalenca d’hipovitaminosi D (87%), diferenciant les categories d’insuficiencia (70,3%) i deficiencia (16,7%), pel risc associat a cadascuna. La concentracio mitjana de 25[OH]D, 17(7,5), va resultar molt inferior a la recomanada. Es corrobora la correlacio negativa entre la PTH i els valors de vitamina D (VD). El llindar de normalitat podria correspondre a valors de 25[OH]D ? 25 ng / ml. En el segon treball s’analitzen els possibles factors relacionats amb la hipovitaminosi D en aquesta poblacio sense factors de risc coneguts. El perfil de la poblacio correspon a persones sense incapacitat funcional, amb estudis basics, que viuen pisos i en parella. El 69,3% declaren escassa exposicio al sol. La mitjana de consum de calci i VD es molt inferior a la recomanada, mes en els de major edat. La edat mitjana de les persones amb deficiencia va ser lleugerament superior. El 92,5% de les persones amb deficiencia van declarar escassa exposicio al sol. El valor mig de PTH va ser especialment elevat en el grup amb deficiencia. Dels parametres analitics estudiats, la PTH i la fosfatasa alcalina mostraven una associacio negativa i estadisticament significativa amb l’estat de VD. En l’analisi multivariant, les uniques variables associades de forma independent i significativa amb la situacio de deficiencia son un index de Barthel ? 90, l’exposicio solar escassa i viure en un pis. Es confirma una situacio de risc per la salut en les persones grans de la nostra area i que la poca exposicio al sol esta associada a una probabilitat de deficit de vitamina D. Finalment, en el tercer treball, dins el concepte actual de la importancia de la VD com a modulador de diversos sistemes biologics (el receptor de la VD s’ha identificat en mes de 50 teixits diferents), s’analitza la relacio dels nivells de VD amb les xifres de tensio arterial (TA) en aquesta poblacio, tenint en compte la seva importancia com a factor de risc cardiovascular. El 46% dels participants estaven en tractament. Es va observar una associacio negativa significativa entre els valors de 25[OH]D i els nivells de TA sistolica i diastolica. Com que el tractament antihipertensiu modifica la TA, es va introduir aquesta variable observant que es mantenia la correlacio en ambdos grups, encara que de manera menys clara en el grup no tractat. En l’analisi multivariant, els nivells baixos de 25[OH]D es van associar de forma independent i significativa amb un augment de 6,6 mm Hg en la tensio sistolica despres de controlar per les altres variables. Aquesta associacio es va perdre en relacio a la TA diastolica. Tot i que l’estudi es de tipus tranversal i per tant les conclusions tan sols poden referir-se a una associacio, es demostra una relacio inversa entre els nivells deficitaris de VD i xifres mes elevades de TA.