Prevenció de la diabetis tipus 2 en atenció primària. Estudi del perfil de risc a Europa, anàlisi d'una intervenció sobre l'estil de vida a Catalunya i ressenya de la seva contribució internacional

JUSTIFICACIO Els trastorns del metabolisme hidrocarbonat i concretament la diabetis mellitus tipus 2, son un problema de salut global. El risc de complicacions micro i macro vascular es un fet continu ja present en fases previes al diagnostic. Es obvia la importancia d’identificar els individus amb risc elevat de patir la malaltia perque s’ha demostrat l’eficacia de diverses intervencions, particularment dels canvis en l’estil de vida, reduint no nomes el risc de diabetis sino tambe de les seves complicacions. Per tant, cal identificar les persones amb prediabetis d’una manera senzilla/agil/eficac i i promoure estudis recerca en prevencio de diabetis . Potser el grup mes destacat en l’ambit europeu es el finlandes liderat per el Prof. Jaakko Tuomilehto. El departament de salut publica de Finlandia va desplegar un pla de prevencio amb les seguents etapes: proposta i validacio d’una eina de cribratge (escala FINDRISC); assaig clinic de prevencio de diabetis amb intervencio intensiva en estils de vida en persones d’alt risc identificades mitjancant FINDRISC (Diabetes Prevention Study -DPS-) i un projecte associat de translacio de la intervencio a l’entorn real (Projecte DEHKO). En paral·lel, i un cop iniciada l’estrategia d’implementacio a l’entorn de la salut publica del pais, es va dissenyar un altre projecte (DE-PLAN) que va ser financat per l’agencia de Salut Publica Europea (DG Sanco). L’objectiu principal era investigar la translacio de les evidencies observades al projecte fines DPS en un entorn europeu de Salut Publica. Addicionalment, el projecte DE-PLAN va admetre la flexibilitat entre centres participants aixi com les hipotesis de treball locals que aportessin informacio complementaria al protocol central europeu. DE-PLAN-CAT es l’identificador del centre investigador de Catalunya que, a mes dels objectius centrals, va aportar linies addicionals de recerca com el paper de l’HbA1c en prevencio i una analisi del cost en relacio amb l’efectivitat de la intervencio . Els resultats de l’estudi DE-PLAN-CAT han contribuit al coneixement dels beneficis dels programes de prevencio de la diabetis en la practica clinica. Son precisament aquestes dades de qualitat obtingudes en l’entorn real de treball que per la seva validesa externa i rellevancia, haurien de facilitar la implementacio a gran escala. En aquesta direccio, la Declaracio de Berlin seria un exemple d’accio coordinada institucional que te com a principal objectiu donar visibilitat a resultats com els observats al projecte DE-PLAN-CAT i convidar a la seva implementacio arreu. OBJECTIUS Valorar el rendiment del questionari FINDRISC en poblacio europea. Avaluar la factibilitat i efectivitat a llarg termini (4 anys) d’un programa nacional de cribratge i intervencio sobre l’estil de vida. Incloure el programa com a referencia internacional. MATERIAL I METODE La primera etapa d’aquesta tesi doctoral per publicacions rau en un estudi observacional transversal avaluant l’aplicacio del questionari FINDRISC en el cribratge i identificacio d’individus amb risc de patir diabetis en una mostra rellevant de centres del projecte DE-PLAN. La segona etapa aporta un estudi multicentric de cohorts en l’atencio primaria de Catalunya (DE-PLAN-CAT) que va constar d’una primera fase transversal de cribratge (4 mesos) i una segona fase longitudinal de seguiment de cohorts (4 anys). La tercera etapa consisteix en la contribucio del grup a la Declaracio de Berlin, document clau de consens internacional en prevencio de la diabetis. RESULTATS. Etapa 1: Per tal de valorar el rendiment de l’escala FINDRISC com a eina europea de cribratge es va comparar la prevalenca de trastorns de tolerancia a la glucosa en homes (n=1621) i dones (n=2483) segons l’interval de risc del questionari. Entre 15-19 punts, la prevalenca estimada de trastorns oscil·la entre 50-60% (20-30%, diabetis) i amb 20 o mes punts augmenta al 80% (50%, diabetis). Etapa 2: Per a avaluar la viabilitat i l'efectivitat d'una intervencio intensiva (n=333) sobre l'estil de vida, en comparacio amb una altra estandarditzada (n=219) en individus amb risc alt no diagnosticats de diabetis (escala FINDRISC i proves en sang), es va desenvolupar un projecte de salut publica. Hi van participar 18 centres (150 professionals) i una mostra representativa (n=552) de la poblacio catalana entre 45-75 anys. Despres d'una mitjana de 4,2 anys es va diagnosticar diabetis a 124 participants, 63 (28,8%) en intervencio estandard i 61 (18,3%) en intervencio intensiva. La incidencia de diabetis va ser 7,2 i 4,6 casos/100 persones/any, respectivament, amb una reduccio significativa del 36% en el risc relatiu de diabetis. Etapa 3: El programa d’intervencio va ser referenciat a la Declaracio de Berlin, ratificada per professionals sanitaris de 38 paisos. A mes de prioritzar els objectius assolibles mes rellevants, la declaracio fa una crida internacional a la intervencio en prevencio de la diabetis. CONCLUSIONS L'escala FINDRISC mante un alt rendiment tambe per al cribratge d'alteracions metaboliques de la glucosa i podria ser una eina practica aplicable als sistemes europeus de salut. La intervencio intensiva sobre l’estil de vida es factible en un entorn d’atencio primaria i redueix substancialment la incidencia de diabetis en persones d’alt risc. Ambdues evidencies van quedar clarament reflectides a la Declaracio de Berlin que proposa objectius, politiques i accions rellevants per a la prevencio de la diabetis.