Precarietat anticipada: Decisions educatives en temps de crisi

Durant les darreres decades estem assistint a una redefinicio dels vincles entre el sistema educatiu i el mon productiu, afeblint-se l’autonomia relativa entre ambdos mons per la mercantilitzacio de les esferes de la vida (Rifkin, 2000). A mes, el pes que tradicionalment han tingut els estudis superiors com a factor de mobilitat social ascendent esta essent questionat en recerques recents (Carabana, 2004; Martinez Celorrio i Marin Saldo, 2012; Bogino, 2016). Aquest pes ha de ser matisat per fenomens com la sobrequalificacio i la subocupacio. L’objectiu d’aquesta comunicacio es esbrinar quines son les percepcions i els significats que els hi atorguen els joves als estudis superiors i si aquestes percepcions canvien amb l’edat i l’avancament en els itineraris formatius. La comunicacio es basa en els resultats obtinguts en dues recerques: «La decisio entre anar-se'n o quedar-se? Analisi de les estrategies formatives, laborals i vitals dels joves universitaris valencians davant la crisi economica» i «Quin es el cami que he de seguir? Itineraris formatius i transicions educatives des de la secundaria a l’educaciosuperior a traves d’una investigacio longitudinal qualitativa» en les quals hem entrevistat a 40 joves als qui hem preguntat, entre d’altres questions, quin significat li donaven als estudis superiors. En el contrast de les narracions dels estudiants de batxillerat i de master universitari copsem com ha estat aquest canvi i com aixo s’inserta en un moment de crisi economica que ha vingut a aguditzar mes la manca de certeses actual. Vislumbrem una situacio de precarietat anticipada, es a dir, que la previsible precarietat laboral marca de manera significativa les decisions educatives dels joves i s’avanca en els seus discursos com a estudiants.