Treball i Gènere a la Indústria Metal·lúrgica de Barcelona (segles XIX i XX)

El tema d’aquesta tesi es el treball femeni a la industria metal•lurgica durant els segles XIX i XX. Es una investigacio que s’emmarca dins la historia del treball i del genere pero que aborda questions i recorre a metodologies que provenen de disciplines tan diverses com la historia de la familia, la historia de l’empresa i la historia del moviment obrer. Aquesta complexitat de perspectives deriva de la multiplicitat de factors que incideixen tant en la segregacio sexual del treball com en la determinacio del comportament laboral de les dones, els dos grans eixos d’aquesta investigacio. En primer lloc, s’analitza la divisio sexual del treball al sector metal•lurgic barceloni entre mitjan segle XIX i mitjan anys vuitanta del segle XX. Desvela el paper clau que va jugar el genere en l’organitzacio del treball en aquest sector, completament masculi fins a finals del segle XIX quan els empresaris van iniciar la mecanitzacio dels processos productius i, amb ella, un nou sistema d’organitzacio del treball amb l’objectiu d’augmentar la seva competitivitat front als fabricants estrangers. Des d’aleshores, la ma d’obra femenina s’ha concentrat en les industries de petites manufactures metal•liques i ha ocupat unicament treballs considerats semi-qualificats i no qualificats. Al llarg del primer terc del segle XX, les associacions obreres van jugar un paper important en el proces de desqualificacio del treball femeni en refermar l’abaratiment de la contractacio de les dones al sector amb les seves politiques de proteccio prioritaria del treball i el salari masculi. La normativa laboral estatal desplegada pel franquisme a partir de 1938 ha contribuit decisivament a mantenir aquest model de divisio del treball aixi com situacions discriminatories, especialment en branques com la industria metal•lografica –cas que s’analitza en profunditat– al llarg de la segona meitat del segle XX. En segon lloc, s’analitzen les trajectories laborals d’un col•lectiu de treballadores, pertanyents al proletariat immigrant jornaler de la capital catalana. Aquest analisi es realitza a partir de la reconstruccio de les seves vides laborals portada a terme mitjancant els registres de cotitzacio a les assegurances socials (1921-2004) i tenint en compte tant els condicionants d’oferta com els de demanda. Es posa de manifest com les trajectories laborals d’aquestes dones, caracteritzades per un elevat nivell de discontinuitat, son fruit de multiples factors. Per una banda, estan lligades al cicle de vida i a les necessitats familiars. Les trajectories s’interrompien frequentment, especialment durant l’etapa de major carrega reproductiva. Amb tot, aquestes dones recorrien a totes les estrategies possibles per a compaginar treball reproductiu i productiu. Aixi, les dificultats per mantenir una trajectoria laboral sense interrupcions no han vingut tant imposades per la seva dedicacio a la familia com pel tipus de feines al que han tingut acces. El seu origen immigrant i la manca de formacio han restringit les seves oportunitats al mercat laboral barceloni, especialment entre les generacions mes recents. No obstant aixo, han estat sobretot les politiques contractuals en el sector metal•lurgic –restriccio de la demanda a dones molt joves, especialment a partir de la decada de 1940– i els canvis en l’estructura del mercat laboral –terciaritzacio de l’economia barcelonina– els factors que han condicionat que les seves oportunitats s’hagin anat reduint a treballs relacionats amb el servei domestic –neteja–; treballs d’una escassissima qualitat que no els ha permes mantenir la continuitat laboral.