Avaluació de pràctiques policials a Catalunya partint de l’estudi «Preventing crime: what works, what doesn’t, what’s promsing» de Sherman et al.(1997)

Vivim en un mon de constants avaluacions. Se’ns parla de capacitats, d’aptituds i competencies. Des de la infantesa fins als ultims anys de vida la societat ens sotmet a un constant proces d’avaluacio. Aquesta realitat ens porta a parlar d’efectivitat. Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, el terme efectiu designa quelcom «que produeix l’efecte que hom n’espera». Aquesta definicio inclou una complicada aplicacio. Que considerem efectiu? es efectiu tot el que hom espera que ho sigui? Aquest treball girara entorn d’aquest vocable i un dels sectors mes rellevants de la criminologia: La policia. La poblacio confia en l’efectivitat de la policia i espera que redueixi el volum de delictes per tal que els ciutadans puguin sentir-se segurs, pero totes les practiques policials son veritablement efectives? Tenint en compte que l’any 2013 la Ley de Presupuestos assignava al sector de la seguretat publica una dotacio de 5.968,07 milions d’euros i que la despesa mitjana en els cossos i forces de seguretat de l’Estat1 s’ha anat incrementant any rere any2 queda pales que la seguretat publica i l’efectivitat de les practiques destinades a assegurar-la no son temes irrisoris. Paisos com els Estats Units, Regne Unit o el Canada han dut a terme estudis sobre l’efectivitat de les practiques de les seves policies. De tots ells destaca especialment un estudi de 1997 dut a terme per un equip de a Universitat de Maryland liderat per Lawrence W. Sherman que intenta descobrir que era util per combatre la delinquencia. A l’Estat Espanyol en canvi no s’ha dut a terme cap investigacio que revesteixi tal naturalesa. Aquest estudi preten fer una primera passa cap a l’estudi de l’efectivitat de les practiques policials al nostre pais. Seguint les pautes deixades per l’estudi de Sherman et al (1997) «Preventing Crime: What works, What Doesn’t, What’s Promising», les seguents pagines giraran entorn a l’avaluacio d’algunes de les hipotesis que assenyalaren deu anys enrere, se n’actualitzaran els resultats i s’intentaran verificar o falsar en el context d’una ciutat catalana: Terrassa. El motiu es poder oferir respostes i propostes de millora en el futur.