Patrón electromiográfico como método diagnóstico precoz de la miopatía de UCI

Un elevat nombre de pacients que reben ventilacio mecanica despres del comencament d'una malaltia critica desenvolupen feblesa muscular, la qual cosa suposa un augment en la morbiditat i en els costos economics. La recuperacio a la situacio funcional previa pot retardar-se diversos mesos despres de l'alta d'UCI. El disposar d'un metode per a la identificacio precoc d'aquesta alteracio neuromuscular permetria aprofundir no nomes en les consequencies d'aquesta feblesa sino, a mes, ajudar a esclarir aspectes fisiopatologics i causals aixi com possibles alternatives en el tractament. Des de l'any 2006 al 2011 duem a terme un estudi prospectiu, observacional, en una UCI general, per trobar un marcador clinic precoc que ajudes a identificar la presencia de miopatia o neuropatia de la UCI. Realitzarem estudis electrofisiologics sequencials a 100 pacients intubats. A mes, recollirem dades antropometrics, clinics, analitics i farmacologics analitzant la seva relacio amb les troballes en la biopsia muscular en aquesta cohorte de pacients. Els resultats mes rellevants mostraren que l'aparicio d'activitat patologica (en forma de fibril·lacio o ones positives), detectada mitjancant electromiograma amb agulla coaxial, s'associaren de manera molt significativa amb la perdua de caps de miosina observada en la histologia. La prova tingue una sensibilitat del 98% i una especificitat del 100% com a metode diagnostic precoc de la miopatia de la UCI en pacients sedoanalgesiats que no foren capaces de realitzar forca de manera voluntaria. La prevalenca de miopatia fou del 61% en la nostra serie. L'activitat patologica en el electromiograma s'obserbava durant la primera setmana d'ingres en un 59% dels pacients, i ho feia majoritariament en els musculs tibial anterior i besso. L'existencia de xoc, xoc septic, fallada respiratoria, fallada hemodinamica i gravetat del pacient mesurada amb els indexs de gravetat SOFA I APACHE II es va associar a un major risc de presentar alteracions en l'electromiograma d'agulla. A mes, quan mes gran es l'index de gravetat SOFA o APACHE II, abans apareix la fibril·lacio. La deteccio d'activitat patologica espontania es va vincular amb una menor amplitud i una major durada del potencial d'accio muscular compost en l'estudi de nervis motors. La latencia i velocitat no es van veure modificades respecte als estandards de normalitat. No trobarem absencia de resposta sensitiva evocada que suggeris la presencia de neuropatia. L'administracio de corticoids i relaxants musculars no es va associar al desenvolupament de miopatia. Tampoc trobem relacio amb l'hiperglucemia, ja que els nivells de glucemia es van mantenir molt controlats mitjancant protocol d'insulina subcutania. En canvi, el desenvolupament d'alteracions en el electromiograma es va associar amb un temps significativament major de retirada de la ventilacio mecanica i estada en UCI, aixi com de recuperacio de la forca mesurada amb l'escala MRC i de la situacio funcional basal mesurada mitjancant l'escala de Barthel. Finalment, no trobarem major mortalitat en els pacients amb miopatia d'UCI. Per tot aixo podem concloure que la presencia d'activitat espontania patologica en forma de fibril·lacio i ones positives en l'estudi electromiografic amb agulla coaxial pot servir com a marcador fiable, precoc i senzill per a la deteccio de la miopatia de la UCI en els seus estadis mes inicials.