Creació d’un Dipòsit Digital d’Activitats Docents amb l’ús de les TIC a la Universitat de Vic

Avui en dia no es poden entendre els canvis socials sense pensar en les consequencies derivades del nou paradigma digital de comunicacio (Castells, 2003). Les Tecnologies de la Informacio i la Comunicacio (TIC) s’han convertit en eines d’us quotidia que afecten a tots els ambits de la vida, des de la gestio del sistema politic, la comunicacio a les organitzacions i, tambe, les noves metodologies d’aprenentatge en les institucions educatives. L’increment de l’us d’Internet a la segona meitat de la decada dels noranta va ser el primer pas per aquesta nova etapa, la qual alguns l’han catalogada de Revolucio Digital (Herman i McChesney, 1999), d’altres de Societat Xarxa o Societat Informacional (Castells, 2003). No obstant, aquesta es una revolucio tecnologica que no es caracteritza unicament pel caracter central de la informacio i la comunicacio, sino, com afirma Castells (2003), “per l’aplicacio d’aquests dos elements a dispositius de generacio de coneixement i processament de la informacio/comunicacio, en un cercle de retroalimentacio acumulatiu entre la innovacio i els seus usos”. L’educacio no ha estat al marge d’aquests canvis i, avui en dia, aquesta ha de preveure l’incorporacio de les TIC en les millores de les metodologies docents. El propi Espai Europeu d’Educacio Superior (EEES) n’ha fomentat la seva incorporacio. Treballs recents (Aguaded i Pozo, 2009; Pozo, 2011) n’avalen el seu us per afavorir una major qualitat de l’aprenentatge en determinades disciplines, per exemple, les llengues. Tanmateix, encara hi ha docents que treballen al marge dels beneficis que aporten les TIC, o resten aillats de la possibilitat de crear la xarxa de relacions professionals-personals que cada dia mes representa el sistema educatiu. En aquest ultim cas, la introduccio de les TIC pot connectar-los entre si (Wiske, Sick i Wirsig, 2001).