Antropologia dels sentits. Selecció bibliogràfica

I. U n a anotacio a l a bibl iograf ia d e L'antropologia dels sentits: els deu t ex tos m e s i m p o r tants. Margaret Kenna (Universitat de Gal.les Swansea, Regne Unit). Si algu volgues revisar I'estat contemporani de I'antrapologia dels sentits hauria de comengar amb el llibre font editat per David Howes i titulat The Vorieties of Sensory Experience (Howes ed. 199 I), parant una atencio especial a I'assaig introductori de Howes i a la conclusio de Howes i Classen que ofereix un paradigma per estudiar el sensorium (un terme derivat de la primera seccio de The Presence of the Word de Walter Ong [ I 9671 que tambe estd reeditada al volum de Howes). Howes i els seus companys amb6 ofereixen un recompte d'ultima hora de la seva posicio i recerca actual a la pagina web de la Universitat Concordia (Canada). D'altres questions generals recents inclouen Landscopes of the Mind (1990) de Porteous i Worlds of Sense (1 993) de Classen, per6 els lectors potser volen tornar a la questi6 de Whor f a Language, Thought ond Reolity dels diversos mons conceptuals dels hopis i la "Mitjana europea estdndard" tal i com s'expressa a traves del llenguatge (Whorf 1956). Mitjangant estudis recents dels cinc sentits "occidentals", els lectors podran construir una bibliografia de les fonts classiques. Per a I'olfacte es recomana Ammo (1 994) de Classen, Howes i Synnott; per al gust, The Taste of EthnogrophicThings (1 989) de Stoller i Memories of Repasts (2001) de David Sutton. Per als sons i I'oi'da (tambe fent referencia a I"'acustimologia", la manera acustica d'entendre un escenari concret amb els seus sons), I'argumentacio de Stoller al llibre que acabem de mencionar sobre I'existencia en algunes societats u un bon exemple per comengar podria ser amb I'obra de Berlin i Kay basada en el color (1969). Finalment, pel que fa al tacte i a la percepcio dctil, considerats sovint a la cultura occidental com una associacio amb la infantesa i amb les dones i amb la intimitat de les relacions de la llar mes que no pas amb la maduresa, els homes i el domini politicojural, trobem una font tipica en I'estudi de Leenhardt de les conceptualitzacions tdctils en una societat melanesia (1 979). Referencies esmentades