Els altres metges

, ‘metge’ es la “persona que te autoritzacio academica i legal per a exercir la medicina”. Aquest diccionari fa referencia a diferents ti-pus de metge: metge de capcalera (“internista que fonamen-talment te cura del curs de les malalties que obliguen a fer llit; es el metge consuetudinari d’una familia; antigament, tambe era conegut per metge en cap i metge d’espona, i ara com a metge de familia”), metge del comu (“metge encar-regat de vetllar per la sanitat publica, que algunes ciutats nomenaren arran de les epidemies de pesta del segle XIV”), metge consultor (“el que el metge de capcalera i la familia del malalt consulten en casos greus o dificils”), metge de crim o metge forense (“metge adscrit a un jutjat; que actua de perit en questions criminals i en civils, en les actuacions judicials i davant els tribunals de justicia”), metge escolar (“el que te per missio la inspeccio de l’ambient escolar, el control de l’estat sanitari dels alumnes i la prevencio de les malalties dels escolars”), metge especialista (“metge que fo-namentalment te cura d’afeccions concretes i nomes interve en moments determinats”), metge fisic o de fisica (“deno-minacio antiga del metge internista”), metge resident (“el que resideix en un hospital durant un determinat periode de la seva formacio cientifica”) i metge d’urgencia (“el que aten la medicina d’urgencia”).La forma femenina, metgessa, la defineix de forma semblant: “dona que te l’autoritzacio academica i legal per a exercir la medicina”, i afegeix un segon significat, d’us frequent fins no fa gaire: “muller d’un metge”.Pero si sortim de l’ambit estrictament medic, veiem que la paraula metge/metgessa te tambe altres significats i que la trobem, per exemple, en diferents llocs de la nostra geografia, que s’empra per designar alguns peixos a casa nostra i que es un dels cognoms d’alguna persona il·lustre.En aquest article intentarem apropar-nos a aquests