L’educació social i la COVID-19

La pandemia ha obligat a canviar radicalment les nostres vides i l'educacio social s'ha alcat com a serǀei essencial. En un context en que el dret a la llibertat individual preval sobre el be coŀlectiu la pandemia ha obligaƚ a questionar el model capitalista. Han aflorat tot tipus de problematiques socials que han deixat al descoberƚ un model que es basa en la caritat i no en l'emancipacio i l'autonomia de les persones. En aquest context, les educadores socials segueixen treballant des de la precarietat i la invisibilitzacio. Fan esforcos per treballar en i per a un sistema que defensa interessos contraris als seus i han d'afronƚar contradiccions com ara treballar en l'educacio social tot respectant distancies de seguretat o questionant-se si son realment essencials per representar un servei minim per a la subsistencia, que permet que el sistema no s'ensorri. Un grup de vint-i-dues alumnes han aprofitat per reflexionar sobre aquesta situacio dins del marc de ll'assignatura de supervissio de practiques. El grup s'ha documentat, han entrevistat educadores socials i el resultat ha estat aquest article que es presenta.