L’atracció dels valencians cap al valencià : motius i abast del canvi de llengua en dues ciutats mitjanes

En aquest article tractem sobre els nous parlants valencians de dues ciutats mitjanes capitals de comarca, Xativa i Gandia. Abordem l’estudi dels parlants autoctons que van aprendre a parlar castella a la llar familiar, pero que mes tard van decidir usar tambe el valencia en la seua vida diaria. El fet que hi hagi aquest tipus de parlants reflecteix la coexistencia de dos proces-sos linguistics: la interrupcio de la transmissio del valencia que es va efectuar en la generacio anterior, i la seua inversio o recuperacio a traves de la normalitzacio linguistica. Sobre la base de quatre entrevistes — les dels valencians autoctons de la mostra que van reconeixer aquest tipus de canvi—, ens preguntem el moment, els motius i l’abast d’aquest canvi. Trobem que alguns dels factors que condicionen i faciliten el canvi de llengua son el canvi del centre edu-catiu o de la situacio academica i, sobretot, l’inici de noves relacions socials amb valenciano-parlants. El factor de la ideologia politica, mes que la identitaria, afavoreix un canvi de llengua personal que, en algun cas, es realitza amb la voluntat de contribuir a un canvi social.