Processos oceanogràfics a la mar catalanobalear i llurs conseqüències: l'oceà dins l'antropocè: memòria llegida per l'acadèmic electe Dr. Miquel Canals Artigas a l'acte de la seva recepció el dia 26 d'octubre de 2017

La darrera decada (2006-2016) hom ha viscut un avenc espectacular del coneixement sobre diversos processos oceanografics d’alta energia que es donen de manera molt destacada a la mar Catalanobalear, i tambe en molts altres indrets de l’ocea global. Ens referim a les cascades d’aigua densa de plataforma, la conveccio de mar oberta i els temporals, en aquest cas de llevant. Aquests processos, aplegats sota la denominacio «dels tres tenors», traslladen cap a l’interior de l’ocea i als fons marins el senyal dels forcaments atmosferics que en son la causa inicial. Els canyons submarins actuen com a vies de transferencia preferents d’aquest senyal cap als ambients marins pregons. La mar Catalanobalear es un paradigma d’abast mundial en aquest camp, merces a l’esforc de la comunitat cientifica de Catalunya i d’arreu que ha investigat aquests processos i llurs consequencies abiotiques i biotiques, i continua fent-ho. De fet, podem afirmar que la dinamica oceanografica de la mar Mediterrania i, de retruc, el funcionament de l’ecosistema mediterrani en conjunt, estan governats per aquests processos, a mes, naturalment, dels intercanvis de masses d’aigua a traves dels estrets. Una de les consequencies mes destacades d’aquests tres processos es el segrest de carboni i, mes ampliament, de materia organica dels nivells superficials i del fons de la plataforma continental, la qual es injectada cap a l’ecosistema profund com si fos un manna, i contribueix aixi a la seva conformacio i sosteniment. Els alts continguts en CO2 antropogenic de les aigues intermedies i fondes de la mar Mediterrania, molt mes elevats que a l’ocea global, tambe respondrien a aquests processos. L’ecosistema pelagic de profunditat reacciona, per la seva banda, a l’arribada d’aigues denses provinents de la superficie de manera que s’excita, com ho demostren els esclats de bioluminescencia de llarga durada (alguns mesos) detectats per sensors del telescopi de neutrins ANTARES i d’altres ancoratges instrumentats desplegats en aigues pregones a la mar Mediterrania nord-occidental. Les especies d’interes pesquer tambe son altament sensibles als canvis de condicions ambientals deguts a les cascades, la conveccio i els temporals. Ho il·lustra amb claredat el cas d’una especie molt preuada, la gamba rosada Aristeus antennatus, la pesquera de la qual es col·lapsa temporalment per l’efecte de les correntades carregades de sediment associades a les cascades d’aigua densa de plataforma per a recuperar-se posteriorment amb gran vigor, tal com palesen els registres de desembarcaments en diferents ports catalans. Els alts nivell d’energia associats a aquests processos son capacos de generar capes persistents de centenars de metres de gruix carregades de particules en suspensio i fluxos sedimentaris gravitacionals enganxats al fons que transporten grans quantitats de sediment, tant fi com groller, i afaiconen el relleu dels canyons submarins. La forta activitat de transport observada als canyons submarins nord-catalans i del golf de Lleo occidental contradiu un dels principis basics de l’estratigrafia sismica i sequencial, segons el qual els canyons submarins haurien d’esser inactius en periodes de nivell del mar alt, com l’actual. A causa de la gran activitat que tenen des dels punts de vista hidrologic i sedimentari, els canyons investigats son tambe vies preferents de transport de deixalles i contaminants quimics cap a les profunditats. Per la seva banda, la pesca de rossec de fons practicada al talus continental ha esdevingut un nou i poderosissim agent modificador del relleu submari i dels balancos sedimentaris a gran escala, que subseguentment afecta tot l’ecosistema. Per la seva capacitat transformadora, que ha estat comparada a la de l’agricultura i la ramaderia extensiva, anomenem la pesca de rossec «el quart tenor». La frequencia diaria de la practica de l’arrossegament als caladors no te, pero, parango amb cap activitat agricola o ramadera, ja que comporta una taxa de transformacio dels fons marins molt mes alta que els canvis d’us del sol que han tingut lloc al llarg de mil·lennis a terra ferma, sobretot des de finals dels anys seixanta i principis dels setanta del segle passat, quan es varen industrialitzar les grans flotes pesqueres. Tot plegat ocorre a l’edat de l’home, o Antropoce, en que la interaccio entre les forces naturals del canvi, exemplificades pels processos oceanografics descrits, i les activitats humanes obre un escenari sense precedents en la historia del nostre planeta, i no nomes en els ambients terrestres sino tambe en els molt menys coneguts ambients marins, en els quals ens hem centrat en aquesta memoria. La comunitat cientifica internacional i, per tant, la del nostre pais, te una responsabilitat major en relacio amb aixo, de descriure, interpretar, comunicar, preveure i proposar