Home sweet home: l’efecte HFA als Jocs Olímpics

L’existencia de similituds entre la presa de decisions per part dels agents economics i els esportistes fa que cada vegada mes l’analisi dels esports esdevingui un “laboratori” ideal per contrastar teories economiques que dificilment es poden contrastar en l’ambit economic, moltes vegades per falta de dades. En el present estudi utilitzem els Jocs Olimpics d’estiu per analitzar en quina mesura es produeix Home Field Advantage (HFA) i com les decisions arbitrals, la exposicio als medis de comunicacio o el recolzament del public i la inversio poden influir en ell. Per realitzar l’estudi s’ha construit una base de dades classificant totes les medalles obtingudes per els primers 50 paisos amb mes medalles en el conjunt de les edicions dels Jocs Olimpics moderns. Hem dividit el conjunt d’esports en tres grups: el primer, on les decisions dels arbitres son subjectives; el segon, que inclou els esports d’equip; i el tercer, on les decisions dels arbitres son objectives. D’aquesta manera podem distingir entre el increment al nombre de medalles degut a les decisions arbitrals i les degudes a altres aspectes (inversio, millora del rendiment dels esportistes degut al recolzament del public, etc). Els resultats han conclos que el percentatge de medalles guanyades per el pais organitzador es major en tots els grups d’esports, pero significativament superior en els esports on la decisio arbitral es subjectiva, indicant que part del Home Field Advantage (HFA) es explicat per les decisions arbitrals. A mes a mes, hem considerat separar el total de medalles en or, plata o bronze per diferenciar els increments segons el tipus. Els resultats indiquen que el HFA degut als arbitres es major en les medalles d’or. Per altra banda, la reduccio del HFA al llarg de la historia dels Jocs Olimpics ha sigut notoria a causa probablement dels avencos tecnologics i la gran exposicio als medis de comunicacio en la que esta exposat l’esdeveniment esportiu mes important del mon. Aquest efecte de transparencia es pot traslladar directament al mon economic, on les decisions dels policymakers seran significativament menys esbiaixades si s’enfronta a un major i millor escrutini public, i/o a un conjunt de regles mes objectives i que limitin la capacitat d’influencia dels agents externs.