Microcrèdits: més voluntat que no pas vocació

Les microfinances es van importar des deis paisos en via de desenvolupament, on van neixer en els anys setanta, quan aqui encara no sabiem el que era un microcredit. Aquest proces importador les va sotmetre a una especie de metamorfosi; conservant el seu nom, es van convertir en alguna cosa que gens tenia a veure amb les microfinances originals, les quals van mereixer un Premi Nobel en el 2006. Quan en aquells paisos, el microcredit lluitava contra la pobresa extrema, aqui s'atorgaven credits per a muntar negocis de tot tipus. Es va tractar una adaptacio subjectiva, sense ordre ni un criteri comu, sense una legislacio i motivada per raons molt dispars entre si. Fruit d'aquesta falta de criteri, va apareixer la confusio que ara mateix planeja sobre aquest sector que, ben gestionat, reportaria enormes beneficis socials i, no obstant aixo, en la practica ha desaparegut, fruit de la crisi sobretot, de la dolenta gestio. A mes, per al seu desenvolupament eficac no nomes cal la voluntat de voler fer microcredits. Cal tenir autentica vocacio. 1 aixo ho canvia tot.