L'aprenentatge basat en problemes a l'assignatura optativa de pregrau d'Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor a la Unitat Docent de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol durant el període 2000-2008

Introduccio i objectius de la tesi:L'aprenentatge basat en problemes (ABP) es va implantar per primera vegada per a la docencia de la Medicina a la Faculty of Health Sciences de la Universitat canadenca de Mc Master a l'any 1969. Es una metodologia docent que utilitza un conjunt d'activitats al voltant d'un problema amb la finalitat de que l'alumnat aprengui a buscar, analitzar, seleccionar la informacio i a integrar el nou coneixement. A l'any 2000 es va introduir l'ABP a la nostra assignatura optativa d'Anestesiologia amb la intencio d'adaptar el nostre curriculum docent al Pla de Bolonya. La hipotesi de la tesi soste que si l'alumnat assumeix un rol actiu mitjancant l'ABP i per tant, es capac de decidir de forma autonoma i critica que es el que vol aprendre i de discriminar que es realment important per a la seva formacio academica, tambe sera capac d'assolir els objectius docents plantejats, de retenir-los i assimilar-los a llarg termini i de desenvolupar i potenciar les seves competencies transversals mitjancant l'ABP. Els objectius principals van ser: comprovar l'assoliment dels coneixements adquirits per l'alumnat , mesurar els graus de retencio i assimilacio d'aquestos coneixements despres d'un any, mesurar l'autoavaluacio de les competencies transversals de l'alumnat a l'inici i a la fi del curs i analitzar el seu grau de progressio al llarg del curs i mesurar la carrega de treball de l'alumnat i del professorat amb l'ABP. Els objectius secundaris van ser mesurar la satisfaccio i acceptacio globals de l'alumnat respecte a l'ABP i la propia intervencio de l'alumnat i del professorat. Material i metode:Durant els tres primers anys l'ABP es va aplicar a un terc de l'assignatura. Posteriorment, degut a la gran satisfaccio de l'alumnat es va aplicar a tot el curs, on es van incloure els objectius d'aprenentatge en 12 sessions d'ABP; el tutor/a va avaluar el contingut, la presentacio oral, el resum escrit i el desenvolupament de les competencies relacionades amb l'ABP a cada sessio mitjancant rubriques i questionaris. No es va realitzar cap examen final, sino una avaluacio continuada. Es va dissenyar una prova tipus test voluntaria i anonima per a analitzar els coneixements teorics obtinguts a la fi del curs; el mateix test es va repetir un any despres als mateixos estudiants. Durant les sessions d'ABP es van fomentar les expressions orals i escrites, la recerca bibliografica i les competencies relacionades amb l'ABP. Mitjancant l'autoavaluacio l'alumnat va valorar el seu perfil competencial transversal (instrumental, interpersonal i sistemic) a l'inici i a la fi del curs. Tambe es van mesurar les carregues de treball de l'alumnat i professorat estimades a priori versus les mesurades realment.Resultats:Es van incloure 222 estudiants de 5e de Medicina durant els cursos academics 2000-2008 (edat mitjana 22,8 anys, 74,7% dones). Els nivells d'acceptacio i satisfaccio de l'alumnat i del professorat van ser excel·lents (8,47/9,01 sobre 10 respectivament). La nota mitjana del test a la fi del curs fou de 7,2 sobre 10 i de 8,02 un any despres al repetir el mateix test al mateix alumnat (p=0,002). Totes les competencies transversals van progressar significativament (p=0,041). La carrega de treball de l'alumnat i del professorat necessaria per sessio d'ABP fou mes del doble de la previament estimada. Conclusions: L'ABP es una forma eficac i valida de impartir educacio medica que ens permet assolir els objectius d'aprenentatge d'Anestesiologia en un programa coherent i integrat. Es un metode docent que millora la retencio i assimilacio dels coneixements a llarg termini i ajuda a l'alumnat a fomentar les seves competencies transversals. L'acceptacio i la satisfaccio son excel·lents pero la sobrecarrega de treball de l'alumnat i del professorat continuen essent un problema.