Riesgos tecnológicos, conflictos sociales y políticas ambientales. Del estudio de las percepciones a la implicación pública

La gestio dels riscos tecnologics i ambientals, juntament amb la promocio del desenvolupament sostenible, ha constituit un pilar essencial de les politiques publiques de les ultimes decades. Una bona part d’aquestes politiques ha pretes influir en l’opinio publica fomentant comportaments preventius o evitant aquells que no resulten sostenibles. No obstant aixo, la ciutadania no sol seguir aquestes recomanacions sense mes ni mes, sino que desplega un ampli rang d’accions que van des de la mera indiferencia fins al rebuig o la protesta, la qual cosa, al seu torn, pot traduir-se en una major degradacio ambiental o en una excessiva exposicio al risc per part de la poblacio. Aquest desajustament entre els objectius de les politiques ambientals i els comportaments de la ciutadania constitueix un aspecte critic, tant per a la governanca del risc com per a la legitimitat democratica. Aquest article mostra com la recerca social ha intentat comprendre i resoldre aquests reptes. Mitjancant una revisio bibliografica, s’analitza l’origen i l’evolucio dels estudis sobre percepcio i comunicacio social del risc, des de les aproximacions mes tecnocratiques dels inicis fins a les mes participatives dels ultims temps, i es destaquen les seves fortaleses i febleses respectives. Finalment, en un intent d’il·lustrar els enfocaments actuals mes innovadors, s’introdueix el metode STAVE com un exemple d’interconnexio (mitjancant procediments de corretatge) de l’esfera de l’elaboracio de politiques ambientals amb l’esfera de la vida quotidiana de la ciutadania.