Mesotelioma pleural y exposición ambiental al amianto estudios multicéntricos sobre el riesgo de mesotelioma pleural relacionado con la exposición no ocupacional al amianto en Europa y la exposición ocupacional en España = Mesotelioma pleural i exposició ambiental a l'amiant = Malignant pleural mesothelioma and environmental exposure to asbestos

La paraula amiant s'aplica a una familia de silicats fibrosos i inclou tres varietats principals: el crisotil·le, la crocidolita i l'amosita. Totes les varietats d'amiant son carcinogeniques i poden produir cancer del pulmo i mesotelioma. El mesotelioma maligne es un tumor poc frequent que es localitza sobre tot a la pleura. Te un pronostic molt dolent, i el periode de latencia pot ser molt llarg, de 20 a 50 anys. L'exposicio ocupacional a l'amiant es una causa reconeguda de mesotelioma; pero un cop s'ha controlat l'exposicio a concentracions molt elevades que es donaven a l'ambient laboral, la principal preocupacio s'ha desplacat cap els possibles efectes de l'exposicio a dosis baixes. S'ha estudiat l'efecte de l'exposicio domestica que pateixen els familiars de treballadores exposats que porten la roba de feina a casa per la seva neteja. Tambe s'ha estudiat l'efecte de l'exposicio ambiental de les persones que viuen prop d'una font puntual d'emissio d'amiant. Malgrat tot, no s'havia analitzat, fins ara, si la contaminacio ambiental o domestica en la poblacio general de zones industrials es una causa de mesotelioma. Es va dur a terme un estudi multicentric de casos i controls de base poblacional en sis arees d'Italia, Espanya i Suissa. Es van incloure 215 casos nous de mesotelioma pleural amb confirmacio histologica i 448 controls. Un grup d'higienistes industrials varen classificar els participants segons la seva probabilitat i intensitat d'exposicio a l'amiant. La informacio de la historia laboral va ser la base de l'exposicio ocupacional. Per la classificacio de l'exposicio ambiental i domestica es van tenir en compte la utilitzacio o presencia d'amiant en cada domicili de la historia de residencies, aixi com les activitats industrials de l'entorn. En els 53 casos i 232 controls sense exposicio ocupacional es va observar un increment de risc de mesotelioma associat a la utilitzacio domestica d'amiant o la presencia de productes que poden desprendre fibres, aixi com el fet de viure a menys de 2 km d'un establiment industrial que utilitzava amiant. Aquestes circumstancies impliquen exposicions a concentracions de 0.1 a 5 f/l, unes mil vegades menys que les mesurades en moltes arees amb exposicio ocupacional. En l'analisi dels 232 casos i 257 controls a Espanya es van identificar com ocupacions amb mes risc de mesotelioma el treball en la fabricacio de fibrociment, la neteja i planxa de roba, el treball com a mecanic electricista, i els conductors de vehicles i maquinaria de la construccio. Gairebe el 88% dels casos de mesotelioma son atribuibles a l'exposicio a l'amiant, 62% d'origen ocupacional i 26% no ocupacional. L'amiant esta prohibit actualment en la majoria de paisos industrialitzats, pero encara s'utilitza en alguns paisos en desenvolupament. D'altra banda, ates el llarg periode de latencia, el mesotelioma pot ser un problema de salut durant les properes decades. Cal doncs parar molta atencio a certs aspectes, com ara la problematica de l'amiant en edificis i instal·lacions, els efectes sobre la salut dels materials utilitzats en substitucio de l'amiant i el seguiment i possible compensacio dels treballadors que han estat exposats a l'amiant.