COVID-19 y ciudad: hacia un modelo integrado de vivienda, microbiología, ambiente y urbanismo

A partir de maig de 2020, la crisi sanitaria global causada pel virus SARS-CoV-2 trasllada el seu epicentre cap a Llatinoamerica, amb focus en ciutats que presenten alts indexs de pobresa, segregacio i amuntegament. Els avencos en microbiologia permeten entendre en profunditat les relacions entre ciutat, COVID-19 i altres microorganismes, pero cal establir un marc conceptual que les articuli, especialment en contextos on les determinants socials son tan rellevants. Aquest article te com a objectiu el proposar una aproximacio integrada de microbiologia, habitatge, ambient i urbanisme, a partir d'un model d'interaccions i una analisi empirica per a Santiago de Xile. En base a aixo, es va poder analitzar com el proces de propagacio a la ciutat es veu potenciada per vulnerabilitats d'indole soci espacial, sanitaria intra-domiciliaria i urbana, mes una aproximacio des del concepte de pobresa energetica. Al mateix temps, es va poder comprovar com les variables associades a aquestes vulnerabilitats permetien explicar la taxa d'incidencia de casos confirmats per cada 100 000 habitants a traves de les diferents comunes a l'area metropolitana de Santiago de Xile. Dins d'aquestes, destaquen el nivell d'amuntegament dels habitatges, la quantitat de llars amb caps de la llar en treball precari i els viatges cap al districte central de negocis de la ciutat. Finalment, s'estableix la necessitat de proposar una agenda de recerca per a aquest nou equip multidisciplinari de "Microbioma Urba" en relacio amb la necessitat de realitzacio de mostrejos microbiologiques que permetin millorar les condicions d'habitatges, barris i ciutats, aportant en la superacio de les vulnerabilitats identificades en aquest estudi.