Efecto de la alfalfa (Medicago sativa L.) y del abonado nitrogenado en el maíz (Zea mays L.) y el trigo (Triticum aestivum L.) en una rotación Alfalfa-Maíz-Trigo en redadío

El Nitrogen (N) es l'element mineral al que s'ha vingut prestant major atencio en la gestio de la fertilitzacio de la majoria dels sistemes agricolas. La complexitat del seu cicle i la forma d’aplicacio als diferents tipus de maneig dels cultius dificulten la planificacio de la seva disponibilitat per a les plantes. D’altra banda, aplicacions excessives o inadequades poden provocar problemes mediambientals i una menor rendibilitat economica. En el cas de blat de moro (Zea mays L.), especie particularment exigent en N, es important sincronitzar les aportacions i la disponibilitat de N en el sol amb les demandes per part de la planta. A les Zones Vulnerables, el control de les seves aportacions es escencial. Es coneixen be els efectes positius de les rotacions de cultius. Mes concretament, els beneficis de l'alfals (Medicago sativa L.) sobre els cultius seguents estan relacionats principalment amb la capacitat de les lleguminoses de fixar el N2 atmosferic. Una de les maneres d'avaluar l'aportacio en N de l'alfals es calculant el seu Valor de Substitucio de Fertilitzant Nitrogenat (N-FRV). En aquesta tesi s'estudia l'efecte de l'alfals en el blat de moro i, posteriorment, el blat (Triticum aestivum L.) en una rotacio Alfals-Panis-Blat. D’altra banda s'estudia l'efecte de l'abonat nitrogenat en un monocultiu de panis durant tres anys consecutius a la mateixa parcel·la. L'assaig es va dur a terme els anys 1994-1997 a Torregrossa (als regadius del Canal d’Urgell-Lleida). Durant tres campanyes consecutives, es van assajar quatre dosis de fertilitzant N (0, 100, 200, 300 kg N ha-1) en panis, cv. Juanita. Aquests tres anys de monocultiu s'estudien en el Capitol I. Durant els dos primers anys, simultaniament, es va conrear alfals a la meitat de cada repeticio. El tercer any es va substituir l'alfals per blat de moro, assajant les mateixes dosis de fertilitzant que en el monocultiu. El panis en rotacio amb l'alfals es va poder comparar aixi amb el panis d’un tercer any de monocultiu. El quart any, es va sembrar blat, cv. Cartaya, a totes les parcel·les i es van assajar dues dosis de N (0 i 100 kg N ha-1). Aqui es va poder comparar la rotacio Alfals-Panis-Blat amb el Panis-Panis-Panis-Blat. Aquests dos ultims anys son els quals s'estudien en els Capitols II i III. El Capitol II proposa un N-FRV de l'alfals per als dos cultius seguents en els regadius de la Vall de l'Ebre mentre que al Capitol III s'estudia la repercussio que te l'alfals en els cultius seguents i a les condicions de produccio. A tots els cicles productius es va determinar el contingut en nitrats en el sol en tres moments de cada cicle. En el blat de moro, es va determinar el rendiment de gra i els seus components, la biomassa produida en floracio i final, l'alcada de la planta, el LAI i el PARi, el contingut en clorofil·la de les fulles, el contingut en nitrats en la base de la tija i el contingut en N del gra i de la planta. Simultaniament es va fer un seguiment del contingut en nitrats de l'aigua de reg i la solucio del sol i del contingut en materia organica. En el blat es va determinar el rendiment de gra i els seus components, la biomassa en encanyat i final i el contingut en N del gra. Al monocultiu de panis, el rendiment de gra i el creixement de la planta es van veure condicionats pel nivell inicial de nitrats en el sol, la dosi d'adobat i la quantitat de nitrats aportats per l'aigua de reg. El rendiment en gra es va ajustar al model lineal-plateau en 1994 i 1995 i al model quadratic-plateau en 1996. Els rendiments maxims, 10,2 Mg ha-1 en 1994, 13,1 Mg ha-1 en 1995 y 14,3 Mg ha-1 en 1996, es van obtenir amb una dosis de 100 kg ha-1 en 1994 i 1995 i 200 kg ha-1 en 1996. Amb dosis superiors, el blat de moro va seguir absorbint N i aquest es va acumular primer en el gra. El Valor de Substitucio de N (N-FRV) d'un alfals de dos anys a les condicions de l'assaig es va avaluar en 160 kg ha-1 per a un primer cultiu de panis despres de l'alfals. Per al cultiu seguent de blat, va ser de 76 kg ha-1. L'efecte de l'alfals va repercutir en el contingut en nitrats del sol, el rendiment de blat de moro (14,7 Mg ha-1 a la rotacio i 11,9 Mg ha-1 al monocultiu), la biomassa final, l’alcada i les extraccions de N. En el blat seguent va repercutir en el contingut en nitrats del sol, el rendiment (6,4 Mg ha-1 despres de l’alfals i 5,2 Mg ha-1 despres del monocultiu), el contingut de N del gra i la biomassa fins a encanyat. Es proposen unes pautes per a determinar la necessitat de fertilitzant N en un panis despres de l'alfals.