Cap a una nova arquitectura del sistema financer internacional

En els acords de BrettonWoods, va quedar per resoldre la questio de la creacio de la liquiditat internacional. Van ser els deficits de la balanca de pagaments nord-americana els que van nodrir de liquiditat el sistema internacional de pagaments. A partir dels anys seixanta del segle passat, una part important de la liquiditat internacional es va desvincular del control estatal i va emprendre un cami propi. El seu increment i la seva llibertat van desembocar en diverses crisis al llarg dels anys vuitanta i noranta del segle passat. Aquesta situacio va portar a plantejar la necessitat d'endegar una nova arquitectura financera internacional (NAFI), amb poc exit. L'actual crisi ha tornat a despertar l'interes per una NAFI sobre la qual encara no s'ha avancat gaire, tret d'algunes linies de consens des del punt de vista tecnic, pero de moment sense suport politic. L'enfrontament d'una visio anglosaxona i una d'europea, forca contraposades quant a una regulacio estricta, fa pensar que el progres de la nova NAFI sera lent i potser modest.