Reputació i rànquings

En l’ultima decada han comencat a sorgir amb forca els ranquings globals d’universitats, que permeten la comparacio nacional i internacional de les institucions d’educacio superior. De fet, ja ocupen una posicio central en el debat public sobre el paper de les universitats en les societats actuals, en constituir un mitja per a mesurar i comparar la qualitat i els resultats d’aquestes institucions, la qual cosa influeix en la seua reputacio. Els ranquings amb major impacte mediatic son l’Academic Ranking of World Universities, o ranquing de Xangai, el Times Higher Education World University Ranking i el QS World University Ranking, que es caracteritzen per ordenar les universitats, considerades com un tot, en forma de taula de classificacio lliguera, a partir dels resultats obtinguts en un indicador sintetic compost per la ponderacio de diversos indicadors individuals. L’article revisa la metodologia d’aquests tres ranquings i se centra, a continuacio, en les seues limitacions i punts febles (com ara estar massa enfocats a la faceta investigadora o la dificultat d’establir objectivament pesos especifics per a cada indicador individual). Aixi mateix, es presenta l’U-Multirank, impulsat per la Comissio Europea, que preten superar les limitacions dels ranquings tradicionals. Es un sistema alternatiu per a classificar les universitats, en funcio del seu rendiment, en un ventall ampli d’indicadors que cobreixen cinc dimensions (ensenyament i aprenentatge, recerca, transferencia de coneixement, orientacio internacional i contribucio al desenvolupament regional) i en diversos ambits del coneixement.