Hipogonadisme hipogonadotrop en pacients amb diabetis mellitus tipus 1

Introduccio: La prevalenca d'hipogonadisme hipogonadotrop (HH) en pacients amb diabetis mellitus tipus 2 oscil.la entorn un 17-30%. En aquests, el tractament amb testosterona ha demostrat millorar la sensibilitat a la insulina, el control metabolic i els factors de risc cardiovascular. Pocs estudis han examinat el seu paper en pacients amb diabetis mellitus tipus 1 (DM1). Objectius: Determinar en una cohort de pacients amb DM1 la prevalenca d'HH i els factors relacionats, aixi com avaluar l'associacio entre la prevalenca de cintura hipertrigliceridemica, els factors de risc cardiovasculars i la presencia d'HH. Avaluar l'eficacia del tractament substitutiu amb undecanoat de testosterona (UT) en pacients amb DM1 i HH, sobre la sensibilitat a la insulina mesurada segons la taxa estimada de disposisio de glucosa (eGDR), el control glucemic, els parametres antropometrics, el perfil lipidic i la pressio arterial (PA), aixi com els canvis en l'Index Internacional de Funcio Erectil. Metodes: Estudi transversal multicentric en el qual s'inclouen individus majors de 18 anys amb diabetis mellitus autoimmue. Per avaluar la cintura hipertrigliceridemica s'ha creat la variable "concentracio de triglicerids (mg/dL) + circumferencia abdominal (cm)" estratificada en quartils. Disseny d'un estudi aleatoritzat, doble cec, controlat amb placebo i multicentric que inclou pacients amb DM autoimmune i nivells de testosterona total 10 nmol/L i/o testosterona lliure calculada mitjancant la formula de Vermeulen 242,4 va mostrar un 100% de sensibilitat i un 53% d'especificitat per el diagnostic d'HH. La prevalenca d'HH i de hipertensio arterial va augmentar en paral.lel a l'increment del quartil de la variable "triglicerids + perimetre abdominal". El pacients en el quartil superior van presentar una major resistencia a la insulina, requeriments de insulina, circumferencia de maluc, porcentatge de massa grassa, hemoglobina glucosilada (HbA1c), colesterol total i cLDL i nivells mes baixos de cHDL i testosterona total. 6 pacients amb HH van rebre tractament amb UT i 7 amb placebo. A les 22 setmanes, es va observar un descens significatiu del colesterol total de 37.4 ± 27.5 mg/dL en el grup tractat amb UT comparat amb un increment de 13.2 ± 17.8 mg/dL en el grup amb placebo (P=0.005), tambe es va observar un descens significatiu del colesterol LDL de 30.2 ± 22.1 mg/dL en el grup amb UT comparat amb un increment de 10.5 ± 13.4 mg/dL en el grup placebo (P=0.004). Es va observar una reduccio significativa del rati colesterol total /cHDL i dels triglicerids en el grup tractat amb UT. No es van observar diferencies en la sensibilitat a la insulina, el control metabolic, l'antropometria ni la PA. Conclusions: L'edat, la circumferencia abdominal i els requeriments de insulina son predictors d'HH en pacients amb DM1. La presencia de cintura hipertrigliceridemica s'associa amb l'HH, un perfil metabolic mes desfavorable i factors de risc cardiovascular. El tractament amb UT en pacients amb DM1 i HH produeix una millora en el perfil lipidic.