Fertilització dels oceans i clima

La fertilitzacio artificial dels oceans amb ferro ha estat proposada com una opcio mes per mitigar els efectes de l'escalfament global antropogenic. El que es pretendria es estimular els oceans com a principal embornal de CO2 al planeta en escales de desenes a centenars d'anys. Estudis paleoclimatics i de fertilitzacio in situ des de vaixells, de fet, mostren que l'entrada de ferro en zones on la productivitat primaria del fitoplancton esta limitada per aquest nutrient pot incrementar, a vegades, l'exportacio de carboni i disminuir la pressio parcial de CO2 a les aigues superficials de l'ocea i, alhora, el CO2 atmosferic. Cal tenir en compte, pero, que el proces de fertilitzacio artificial no sempre aconsegueix segrestar carboni a l'ocea profund i pot donar lloc a nombrosos efectes secundaris l'abast dels quals es desconegut. Aquests inclouen l'eutrofitzacio i l'increment de zones anoxiques, canvis en el pH i en la distribucio natural global dels nutrients, canvis en l'estructura i composicio dels ecosistemes i la generacio de gasos amb influencia en el clima. Tot plegat fa que, a la comunitat cientifica, la fertilitzacio artificial dels oceans amb ferro per treure CO2 de l'atmosfera es vegi com una opcio amb poc potencial, ateses les incerteses cientifiques i els possibles costos ambientals i economics inacceptables.