De placas de linterna mágica en España: dos estudios de análisis de contenido al servicio de la arqueología de los media

Las sessions que combinaven la projeccio d’imatges, la recitacio de textos i la interpretacio de melodies musicals van assolir entre els segles xix i xx una gran rellevancia sociocultural a Espanya. Per a les seves finalitats, aquestes sessions es van servir d’un nou dispositiu que va adoptar denominacions com fantascopi, megascopi, microscopi solar o llanterna de projeccio, i que va donar nom a un mitja de comunicacio social molt popular conegut amb el terme de «llanterna magica». Malgrat la influencia indubtable que va tenir a l’Espanya contemporania, la presencia de la llanterna magica en l’ambit academic sempre ha estat residual. Afortunadament, des de fa dues decades, s’ha produit un canvi de tendencia mes d’acord amb la seva rellevancia cultural gracies, en bona mesura, a la renovacio i l’embranzida introduida per la arqueologia dels mitjans de comunicacio. Enfront de l’interes cientific creixent per un objecte d’estudi tan extens com la llanterna magica a Espanya, aquest text, despres de fer una historia breu i introductoria d’aquest dispositiu a Espanya, resumeix dos estudis d’analisis de contingut aplicats a les plaques de llanterna magica disseminades en els fons patrimonials de l’Estat espanyol.