El feedback efectiu personalitzat en entorns virtuals : estudis des de la perspectiva estudiant-professor

La implantacio de l'EEES ha plantejat profundes transformacions en l'educacio superior al posar l'atencio en el proces d'aprenentatge de l'estudiant en lloc d'estar, com fins ara, focalitzat en el proces d'ensenyament del professor. El nou paradigma suposa un canvi en l'avaluacio dels processos d'ensenyament i aprenentatge i demanda una nova manera d'actuar orientada a una educacio que posicioni l'aprenentatge i l'estudiant en un lloc central (Sangra et al., 2004). El rol de l'estudiant i del docent han de canviar, l'estudiant ha d'adoptar una actitud activa i el docent ha de guiar, orientar i assessorar l'activitat realitzada per l'estudiant (Pozo Municio et al., 2006). Promoure aquests comportaments en els participants de l'activitat educativa no es senzill. Nombrosos estudis mostren que si es canvia com s'avalua i que s'avalua es possible canviar la manera d'aprendre de l'estudiant. Un model educatiu que posa a l'estudiant en el centre del proces d'aprenentatge ha d'estructurar-se al voltant d'una avaluacio continua, que no tingui lloc unicament al final del proces d'aprenentatge sino durant el mateix, que proporcioni informacio util a l'estudiant amb la finalitat de millorar quan encara si es a temps (Gibbs & Simpson, 2004). Set de les deu condicions que segons Gibbs i Simpson ha de complir un sistema d'avaluacio continuada per afavorir un aprenentatge efectiu, fan referencia al feedback proporcionat pels professors a les activitats realitzades per l'estudiant durant el proces d'avaluacio, ara be, un feedback sense una resposta per part de l'estudiant es totalment improductiu per a l'aprenentatge (Laurillard, 2002). L'estudiant l'ha de llegir i aplicar, i aquest punt suposa que el feedback no nomes ha d'estar ben elaborat i facilitat a temps per poder ser aprofitat, sino que tambe ha de promoure la capacitat d'autoregulacio de l'estudiant (Nicol & Macfarlane-Dick, 2006) per aconseguir que l'alumne es comprometi amb el seu aprenentatge. Tenint en compte el creixement exponencial que estan tenint el cursos virtuals, i que s'espera continui (Allen, Seaman, & Garret, 2007), la retroalimentacio es una necessitat. Per tant, sha d'aprofundir en el feedback docent o instructor feedback com estrategia factible per donar cabuda a un ventall mes ampli de materies i tipologies d'activitats d'avaluacio continuada. Promoure l'estrategia del instructor feedback en aules amb una elevada ratio professor/estudiant es un repte important. En aquest context la present tesi doctoral s'ha proposat identificar aquells factors que contribueixen a implantar de forma efectiva el feedback individual realitzat pel professor en un entorn online asincron, tant des de l'optica de l'estudiant com del professorat. Per aixo ha donat resposta a les seguents preguntes de recerca: 1) Quina opinio te l'alumnat del feedback personalitzat promogut pel docent en un entorn virtual? I mes concretament, quina caracteritzacio fa del feedback rebut? I, quines variables considera rellevants al valorar el feedback com a satisfactori?; i 2) Quina experiencia ha tingut el professorat d'un entorn virtual al proporcionar un feedback personalitzat? I mes concretament, quina opinio te del feedback personalitzat? Quins obstacles ha tingut? I quina relacio s'estableix amb el temps invertit per comentari?