L’homme n’a pas besoin de voyager pour s’agrandir

La relacio de viatge de l’epoca romantica fa mes que acceptar el revolt, el reivindica. Aquesta llibertat donada al viatger (i a qui relata) autoritza que es prenguin multiples direccions, no sotmeses a una planificacio previa i susceptibles com a consequencia de provocar sorpreses de tots els ordres. Fan del viatger un esser sacsejat per l’onada dels esdeveniments o les fluctuacions dels seus pensaments i humors que el relat acollira de bona gana. Per poc que estigui completament ocupat pel seu jo, cec per un sofriment intens o per un exces de joia, l’homo viator pot experimentar la temptacio de negar el mon que l’envolta. De la mateixa manera, el mes egotista o el mes etnocentrista dels viatgers no aconseguira mai abstreure’s totalment de les informacions que li arriben de l’exterior i que l’obliguen, per intermitencies, a descentrar-se a desgrat seu. Les falles son multiples que el porten al pais dels llibres, del jo o dels somnis pero, per evadir-se del mon, cal sens dubte, tenir-lo davant dels ulls i a l’abast de la ma.