Sousa, D. A. (Ed.). (2014). Neurociencia educativa: Mente, cerebro y educación (Vol. 131). Madrid, España: Narcea Ediciones.

David A. Sousa, un prestigios assessor internacional en neurociencia aplicada a l’educacio, ens ofereix, a traves d’un llenguatge pla i un format i estil senzill, una obra que actua com a pont d’unio entre la neurociencia i l’educacio per tal de que tant docents com el public en general interessat en l’ambit educatiu pugui seguir innovant pedagogicament. Lluny de ser un manual destinat a experts de les reaccions nervioses, es tracta d’una aproximacio al funcionament i comportament del cervell per tal de que el lector pugui entendre aspectes com, per exemple, la rellevancia que tenen la curiositat, la interaccio activa i dinamica o l’emocio en l’adquisicio de nous coneixements i, en definitiva, en l’aprenentatge. Per aconseguir-ho, el llibre proporciona al lector una amplia panoramica de les possibles aplicacions de la neurociencia en l’educacio a traves d’una combinacio binaria de teoria i d’estrategies didactiques diverses. Com be argumenta Sousa, aixi com els set autors que participen en l’elaboracio del llibre, per tal de millorar els procediments didactics i d’aprenentatge, els agents educatius requereixen, almenys, un coneixement basic sobre com apren el cervell, com processa la informacio, com controla els estats conductuals i les emocions o com de fragil pot arribar a ser quan rep certs estimuls tals com l’estres. Sens dubte, els centres educatius i les metodologies didactiques es troben en un canvi continu. No obstant, aquest canvi no s’esta produint a una velocitat suficient. Es requereixen innovacions pedagogiques inspirades en teories neurocientifiques avalades per tal de que les necessitats de l’alumnat i el que actualment ofereix el sistema educatiu es trobi en equilibri. Un clar exemple d’aquesta manca de sintonia es troba en l’actitud d’un important numero de discents, els quals consideren que l’escola es un espai avorrit i, fins i tot, frustrant. Davant d’aquesta situacio d’alarma, resulta necessaria la transformacio dels sistemes educatius a traves dels coneixements que ens ofereix la neurociencia per a que aquests siguin, realment, espais on l’alumnat no nomes hi estigui fisicament sino que es senti a gust, estimulat, motivat i valorat. En quant a l’estructura de l’obra, aquesta es troba dividida en tres grans blocs que, tot i estar escindits, segueixen un fil conductor coherent i facil de seguir. Pel que fa a la primera part, formada per tres capitols, aquesta es centra en el cervell, la seva fisiologia i el desenvolupament que realitza. Es tambe en aquesta part on s’estudien les implicacions pedagogiques de la neurogenesi, aixi com les fases critiques, les sinapsis neuronals o el desenvolupament de les arees terciaries o d’associacio del cervell durant l’adolescencia. A continuacio, la segona part es centra en el cervell a l’escola. Es a dir, aborda temes com l’aprenentatge que es duu a terme en el cervell durant l’aprenentatge de la lectoescriptura o el calcul, en les possibles diferencies que es troben en el cervell i el seu funcionament en funcio del sexe de l’individu o en les necessitats socials i academiques d’alumnes amb dificultats d’aprenentatge tals com l’autisme, la dislexia o la discalculia. Finalment, en la tercera part, es mostren algunes de les estrategies didactiques, aixi com capitols sobre com reduir l’estres a l’aula i afavorir la implicacio, la concentracio i l’estimul de l’alumne a nivell cerebral.  Sens dubte, el cervell huma resulta ser un element imprescindible en el proces d’ensenyament i aprenentatge. A la vegada, encara avui es un gran desconegut, doncs moltes son les incognites que ens queden per resoldre. Per tant, sembla ser del tot logic que si el que volem es optimitzar en termes d’eficacia i eficiencia aquest proces d’ensenyament i d’aprenentatge, hem d’apostar per una neurociencia de qualitat aixi com en la seva aplicacio pedagogica. Mireia Vendrell Morancho