La clase de lengua como espacio de resistencia a la mirada monocéntrica y unipolar del español

L’article es proposa, primer, repassar les raons historiques i geopolitiques que sostenen a l’Argentina una regulacio linguistica monocentrica en espanyol i posar en evidencia les politiques que habiliten la coexistencia d’un control monocentric i un discurs pluricentric de la llengua espanyola. Seguidament, presenta algunes condicions teorico-metodologiques importants per a l’estudi de l’espanyol com a llengua pluricentrica, aixi com per a la descripcio i analisi de l’estatus relatiu dels estandards regionals. Finalment, en el marc de les pedagogies critiques, explicara per que cal aplicar a l’escola l’aparell metalinguistic a dades linguistiques reals. La proposta intenta mostrar que l’us de la gramatica per al treball sobre la varietat dialectal permetria desmuntar les representacions desprestigiants que se li associen i aixi enfortir la identitat linguistica dels parlants.