Obstacles a la inclusió: qüestionant concepcions i pràctiques sobre l'avaluació psicopedagògica

El principal sentit d'aquest article es obrir un debat improrrogable entre els orientadors i orientadores en exercici (igual que entre tecnics de l'administracio, academics i investigadors en aquest ambit), sobre les avaluacions psicopedagogiques i per extensio, sobre la tasca de l'orientacio en les institucions escolars, en particular en el cas de l'alumnat considerat amb necessitats educatives especials i a la llum del dret que els assisteix a una educacio inclusiva. Durant els ultims anys, aquestes tasques estan tendint a vincular-se mes a la justificacio d'opcions excloents (com forcar el canvi en modalitats d'escolaritzacio), proximes al criticat model medic de la discapacitat (Barton, 1998), que a la planificacio de propostes inclusives per a tot l'alumnat, contradient la legislacio educativa nacional i internacional (Convencio dels drets de les persones amb discapacitat, UN, 2006). Per aixo, treure el debat del terreny de la burocracia i tornar-lo al de l'etica pot servir per replantejar la logica educativa que ha de prevaler en l'orientacio. Perque no podem descarregar la lluita per l'equitat a les escoles sobre les espatlles de l'alumnat mes vulnerable i les seves families! Per a aquesta comesa i complementariament a l'objectiu de denuncia de l'actual estancament i debilitat del proces cap a sistemes, cultures i practiques mes inclusives, apuntem algunes critiques i esbossem un seguit de propostes alternatives per a l'avaluacio psicopedagogica (Calderon y Habegger 2012), que podrien contribuir a corregir la deriva actual i enfortir els processos de resistencia enfront de les forces excloents del sistema educatiu.