Aprenentatge de la lectura inicial: una aproximació als coneixements dels infants i a les estratègies d'ensenyament, L'

Malgrat el nombre ingent d'investigacions sobre els coneixements que els alumnes construeixen sobre la lectura, encara existeixen aspectes confusos, i fins i tot contradictoris, al voltant de la importancia que juguen certes capacitats en aquest proces. Aixi, tot i que es considera que el coneixement fonologic garanteix l'acces autonom a la lectura, existeixen dubtes entorn a quin nivell d'aquesta capacitat permet comencar a llegir. A mes, alguns estudis mostren que alumnes que utilitzen aquest coneixement per escriure, no l'usen per llegir, posant de manifest el "fenomen de la discrepancia". D'altra banda, sembla interessant identificar en quina mesura, diferents aproximacions instruccionals afavoreixen l'assoliment de distints coneixements vinculats a la lectura. Per aquests motius, la tesi doctoral preten aportar noves llums sobre els sabers que construeixen els aprenents sobre la lectura atenent, alhora, a les perspectives metodologiques de les seves docents, que podem identificar com sintetica, analitica i analitico-sintetica. Els participants en la investigacio van ser tres docents que sostenien visions distintes sobre l'ensenyament de la lectura i que planificaven activitats congruents amb les seves idees, juntament amb els alumnes de les seves respectives classes (69 alumnes en total). El disseny de la investigacio ha combinat aproximacions metodologiques diverses. Per accedir a les representacions de les docents es van elaborar entrevistes semiestructurades. La indagacio dels coneixements dels alumnes va suposar l'aplicacio d'un disseny "pre-post" pre-experimental, en el qual el tractament va consistir en la intervencio educativa implementada per cadascuna de les docents. L'analisi de contingut de les entrevistes, aixi com les analisis descriptives i de significacio efectuades en les dades procedents dels alumnes, ens permeten assenyalar alguns resultats i conclusions. S'ha pogut identificar docents que sostenien enfocaments diferents sobre l'ensenyament i aprenentatge de la lectura inicial i que planificaven activitats consequents amb les seves representacions. Les dades procedents dels alumnes posen de manifest algunes tendencies. Com era relativament esperable, els alumnes que llegeixen de forma mes reeixida mostren una capacitat de segmentacio elevada (aillen fonemes), mentre que els qui presenten mes dificultats per llegir segmenten de forma menys detallada (aillen sil·labes). No obstant aixo, i contrariament al que era previsible, alumnes que segmenten en sil·labes tambe son capacos de llegir alguns textos. Quan s'aten a les diferencies que emergeixen entre les aules estudiades, destaca que el grup analitico-sintetic acaba mostrant uns millors resultats, en general, que els altres grups. El grup sintetic mostra uns resultats menors en la tasca de segmentacio que els obtinguts pels alumnes de les altres aules. A pesar d'aquest fet, tendeixen a poder llegir de forma reeixida, mentre que mostren mes dificultats en l'escriptura. Contrariament, alguns alumnes de l'aula analitico-sintetica i de l'analitica que poden segmentar en fonemes i usar aquest coneixement per descodificar, desconeixen com unir els sons resultants per obtenir el significat. A mes, alguns alumnes d'aquestes dues aules posen de manifest la hipotesi de la discrepancia en la nostra llengua. Aquestes dades posen en dubte la necessitat que, per a aprendre a llegir, els alumnes hagin de segmentar en fonemes. A diferencia del que possiblement ocorre en altres llengues, els nens poden comencar a llegir quan segmenten en sil·labes. Aixi mateix, posa en evidencia la necessitat d'ensenyar a integrar els sons resultants de la descodificacio per ajudar a llegir. Per contra, el coneixement segmental esta clarament relacionat amb l'escriptura. Pel que respecta a les practiques instruccionals, sembla que sostenir una visio analitico-sintetica a l'ensenyament d'aquest contingut afavoreix que els alumnes construeixin coneixements amplis al voltant del sistema de la llengua escrita.