Com afecta el rigor de l'hivern les poblacions catalanes de Cahraxes jasius

Charaxes jasius resseguiex una estreta franja al llarg del Mediterrani, coincidint amb la seva planta nutricia, l'arboc, pero no per la papallona, especialment en zones allunyades de la costa. Hem avaluat la possibilitat que ixo passi perque les poblacions mes continentals es vegin sotmeses periodicament a fenomens d'extincio local associats a episodis de fred intens. La gran mobilitat de C. Jasius permetria una rapida recolonitzacio d'aquestes zones i el restabliment de la coincidencia entre les arees de distribucio de l'insecte i la planta nutricia. Leds dades del Catalan Butterfly Monitoring Scheme han permes comprovar que els hiverns mes rigorosos es correlacionene negativament amb la taxa d'augment geometric de la poblacio, calculada com el quocient de l'index d'abundancia global de la primera generacio respecte al de la segona generacio de l'any precedent. Aixo s'interpreta com una disminucio en la supervivencia larvaria arreu de Catalunya els hiverns mes freds. Aixi mateix, el seguiment dels estadis immadurs en una localitat en el limit interior de las distribucio catalana de C. Jasius ha permes confirmar l'efecte devastador del fred. Una onada de fred polar, amb temperatures minimes entre - 8 i - 12oC durant dues setmanes, va provocar l'extincio de la poblacio l'hivern del 2001-02. Tal com s'havia predit, la recolonitzacio va tenir lloc rapidament (en menys d'un any) gracies a l'arribada de femelles procedents d'una distancia de mes de 5-10 km.