Filogènia Molecular dels Bilaterals: una aproximació multigènica

S:Als darrers 10 anys, el nostre coneixement de l'evolucio dels animals ha estat objecte d'una revolucio degut a l'aplicacio de la Biologia Molecular al camp de la Filogenia, que ha rebutjat algunes hipotesis antigues i n'ha proposat de noves. Un dels canvis mes importants es el que subdivideix a tots els animals amb simetria bilateral (els Bilateria) en tres grups: els Lophotrochozoa, els Ecdysozoa y els Deuterostomata. Malgrat el gran cabdal d'informacio que han suposat, les dades moleculars no han estat capaces de resoldre totes les relacions entre els filums. Al comencament, aixo era degut al l'us de pocs marcadors moleculars, que no portaven prou informacio i que patien artefactes metodologics com el Long Branch Atraction. L'objectiu d'aquest projecte es obtenir una filogenia molecular dels bilaterals el mes resolta possible, mitjancant l'aplicacio de dues aproximacions. La primera fa us de la gran quantitat de dades disponibles dels gens nuclears del RNA ribosomal (18S i 28S) a l'hora que es minimitza l'impacte dels artefactes filogenetics; s'ha obtingut una matriu de 104 representants dels bilaterals, pertanyents a 28 filums i amb 3.700 parells de bases de longitud. Aquesta matriu s'ha analitzat mitjancant metodes d'inferencia filogenetica de tipus probabilistic (Maxima Versemblanca i Inferencia Bayesiana), tot fent servir models evolutius sofisticats i compartimentant les analisis pels grups problematics. La segona aproximacio preten construir una matriu dels bilaterals que maximitzi tant el nombre de marcadors com el de filums representats. S'han seleccionat 13 gens candidat i recollit mostres per un total de 96 especies de 31 filums. S'han obtingut un total de 135 sequencies, que junt amb sequencies de les bases de dades, s'han fet servir per construir una matriu de 90 representants de 27 filums amb 8.880 parells de bases de longitud i un 40% de missing data. Aquesta matriu s'ha analitzat amb metodes d'inferencia probabilistics.Els resultats principals dels dos estudis son: 1) es comprova la monofilia dels tres grans grups de bilaterals, aixi com la posicio d'Acoela i Nemertodermatida com a bilaterals basals, 2) s'obte una filogenia resolta dels deuterostoms, mentre que la filogenia dels ecdisozous resulta en una tricotomia i 3) s'obte una nova filogenia dels lofotrocozous, a on cal destacar als gnatostomulats i gastrotrics com els filums mes basals, la posicio dels platihelmints com a grup germa de la resta d'animals espirals i la parafilia dels espirals degut a la posicio de braquiopodes i foronidis com a grup germa dels mol·luscs, 4) la filogenia obtinguda situa a Xenoturbella dins dels deuterostoms, tot i que amb un suport molt baix, i no es pot descartar una posicio mes basal dins dels bilaterals, 5) els Chaetognatha pertanyen als ecdisozous, tot i que la posicio exacta dins dels mateixos es dubtosa, i 6) la filogenia obtinguda ens ha permes especular sobre l'evolucio de determinades caracteristiques del patro corporal, mostrant la gran plasticitat de la seva aparicio i la prevalenca de l'adquisicio independent d'algunes d'elles.